Camins, que ara s’esvaeixen.
Camins que hem de fer sols.
Camins vora les estrelles.
Camins que ara no hi són.
Vam deixar-ho tot
el cor encès pel món,
per les parets de la mort
sobre la pell.
Érem dos ocells de foc
sembrant tempestes,
ara som dos fills del sol
en aquest desert.
Mai no és massa tard
per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, somnis i promeses,
camins que ja són nous.
No és senzill saber
cap on has de marxar,
pren la direcció del teu cor.
Mai no és massa tard
per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins que ara s’esvaeixen.
Camins que has de fer sol.
Camins vora les estrelles.
Camins que ja són nous.
Foto: Facebook Sopa de Cabra
27
0
