Carta al meu germà Xesco

Arribà un moment, però, que la malaltia et va vèncer i et va llevar la vida

Arxivat a: Xesco Boix, El piano
Aquest 3 de febrer del 2021, l’animador infantil Xesco Boix hauria fet 75 anys. Va plegar de viure quan només en tenia 38: la depressió que el torturava des de feia anys el va empènyer a deixar-se morir en una via de tren a Malgrat de Mar. La seva germana Elisenda ha volgut recordar-lo amb dos retrats fets per ella i amb la carta que reproduïm.

 Elisenda Boix



Estimat germà,

El dia tres de febrer d’enguany hauries fet setanta-cinc anys. No saps com t’hem enyorat!

Ens dúiem quatre anys de diferència i em feres de germà gran, aquell que et defensa, t’esperona i a la vegada et cuida. Tenies una gran força física i, de petita, et veia com un gegant protector. De més major, exercires en mi una gran influència moral.

Recordo les postaletes o llibres de pintors que em regalaves, a totes hi escrivies el meu nom amb la teva lletra tan artística. Em protegies i alhora em feies rumiar, qüestionar-me les grans preguntes. Guardo encara les teves cartes.

Havies heretat del pare un fer recte i perfeccionista, sempre compromès amb el país i la llengua. A casa, als catorze anys, l’avi ens regalava una màquina d’escriure i el pare el diccionari de la llengua catalana de Pompeu Fabra. Com ell, duies sempre a la butxaca una llibreteta on apuntaves infinitat de paraules i expressions, que després et servirien per a les lletres de les cançons i els contes.

De la mare reberes el seu gran sentit musical, la família materna era molt filharmònica. Des de ben petits cantàvem tots els germans a vàries veus, al voltant de la taula braser, principalment cançons tradicionals. Ens deien la Família Trapp i, per  l’harmonia i la pau que despreníem, érem l’enveja dels veïns i amics. De la mare heretares també amor per la bellesa, la natura i les histories del món de pagès. I, sobretot, heretares l’entusiasme i el do de la comunicació, que trameties de manera especial quan cantaves amb els menuts.

A la meitat dels anys seixanta tornares de la teva estada als Estats Units, on havies fet el darrer curs de batxillerat. Vingueres carregat d’energia i de cançons de folk americà i començares, juntament amb el nostre germà Joan, a adaptar-les al català i a cantar-les. Qui no recorda haver cantat a les manifestacions No serem vençuts o Kumbaià?

Jo estava ben orgullosa de tenir uns germans cantants, en Xesco i en Joan, i per casa se sentia tothora tocar la guitarra i s’hi veia entrar companys que s’estrenàvem musicalment, com en Pau Riba o n’Eduard Estivill.

Era un moment de gran ebullició política i cultural i tots estàvem en plena efervescència juvenil.

Pel teu fer compromès i contestatari, et castigaren a fer el servei militar en un submarí a Cartagena. Fou allí, amb vint-i-dos anys, on se’t despertà la malaltia: desenvolupares greus problemes psicològics. El meu pare deia que a casa havia caigut un llamp! El pronòstic mèdic era preocupant. Sofrires molt, la família i els companys també. Però malgrat el diagnòstic inicial, gràcies a grans esforços de familiars i amics i, sobretot, a la teva voluntat i tenacitat, pogueres desplegar amb total normalitat el teu art, amb gran dedicació i mestratge, durant quinze anys més. Arribà un moment, però, que la malaltia et va vèncer i malauradament et va llevar la vida.

Cantaves essencialment per als infants, que adoraves. Estaves convençut que eren la llavor del  futur. Et deien el Trobador de la Mainada i amb aquest terme t’hi senties còmode. Et dirigies a un public extremadament sensible i despert, el públic infantil. I són aquests infants que venien acompanyats de la família i amics, ara ja grans, els qui et recorden amb més amor. Els fou molt difícil d’entendre per què partires tan aviat.

No hi ha dia que no es parli de tu i del teu llegat o que no s’escolti una cançó teva a les xarxes. I aquest fet, passats més de trenta-cinc anys de la teva mort, impressiona molt.

Tant per a la família com per als qui t’estimen, no hi ha millor regal que veure com la teva empremta és encara ben present després de tants anys. Empremtes d’aquestes que el temps mai no esborra.

Gràcies, Xesco!
 

Elisenda Boix

Comentaris

    Jesús Jiménez Febrer 4, 2021 7:45 am
    L'any 1972 varem fundar l'esplai MIB (movimen infantil de barriades) a Molins de Rei. Dins el nostre cançoner hi era sempre. Varem tenir el goig de tenir-lo entre nosaltres un parell o tres de cops, els recordaré sempre. Va ser un gran mestre, els seus contes i les seves cançons les he reproduit als nens de l'esplai, als meus alumnes als meus fills i nebots i ara als meus nets. Gràcies Xesco.
    Roser Rojas Simats Febrer 4, 2021 9:33 am
    Poques coses puc dir... però en diria moltes perquè en Xesco va ser molt gran. En Xesco viurà per sempre perquè el que ens ha deixat és immens i inesborrable. Una gran abraçada!
    Andreu Planella Febrer 4, 2021 9:41 am
    Tinc 56 snys i vaig tenir la sort de poder parlar amb ell en alguna festa de Rialles i encara ara el tinc en el record ben present. Va deixar un llegat perpetu. En els segles dels segles es recordaran les seves cançons i el que va significar per la cultura i l'educacio d'aquest pais en el dificil moment que viviem. En el record per sempre, Xesco.
    Anònim Febrer 4, 2021 9:47 am
    Jo vaig néixer l'any 1954 i vaig viure fora de Catalunya fins 1974, família i amics ens enviaven la teva música i les cantàvem totes, ens acompanyaves en la distància. Ara els meus nets de 3 anys ballen amb els mateixos LPs q conservo. Gràcies
    Anònim Febrer 4, 2021 10:07 am
    De petita no havia sentit les seves cançons, tinc 41 anys, però quan vaig ser mare el vaig descobrir. Els meus fills van créixer escoltant-lo. Devia ser una gran persona en xesco, les seves cançons ho deixen entreveure!!!!
    JudithM Febrer 4, 2021 10:29 am
    Encara el recordo cantant a la plaça d'Arenys de Munt. en vam gaudir molt de les seves actuacions. I em va frepar molt la seva mort. Una abraçad, sempre en el record
    Pere Solà i Gussinyer Febrer 4, 2021 10:50 am
    Bon dia.Elisenda, et veig de petita, a la imatge bella, a Sant Antoni. Quina gran amistad, teníem amb tots vosaltres! Amistat que vam servar.. Et puc fer arribar la foto de grup, a la platja, 1953... Salut i llarga vida! [email protected]
    Pilar corredor pascualnònim Febrer 4, 2021 11:30 am
    Tinc mol recors, de quant els meus fills eran minyons esoltes de Salvador Spriu i cantaven les teves cançons, una filla tocaba la guitarra i la germana cantava, i quant teniam la trovada pares i fills al agrupament, la canço mes cantada ers KUNBAIA, ara q les meves filles ja son grans, recordo molt aquest moments, gracies Xesco
    Txeldi Febrer 4, 2021 12:27 pm
    Sóc nascuda al 71 i com molts nens i nenes d'aquella època el vaig veure i escoltar en moltes ocasions. Encara és ara que a la muntanya o per casa, em venen al cap i canto aquelles seves cançons, part de la meva infantesa. Llarga vida a la seva feina i passió!
    Anònim Febrer 4, 2021 12:35 pm
    Em va impressionar la notícia dd la seva mort. Uns mesos abans el vaig trobar per l'Eixample de Barcelona i com una fan qualsevol em vaig atrevir a saludar-lo. Recordo molt vivament la conversa i la seva amabilitat. Em va demanar la meva adreça i al cap d'uns dies vaig rebre una cinta de casset amb una nota. Guardo les dues coses com un tresor
    Anna Boixader C Febrer 4, 2021 2:24 pm
    A punt de fer els 50, encara recordo com si fos ara el teu pas pel meu poble, La Pobla de Cérvoles. Devia tenir 7 o 8 anys, et recordo amb la barba i les ulleres, guitarra en mà i fent dibuixos que després cantaves... Un bonic record que sempre tindré present. Fins sempre, Xesco!
    Joan Poll Febrer 4, 2021 2:36 pm
    Pocs dies abans de morir va venir a Sant Just Desvern a fer una actuació de Rialles. El vaig veure trist en comparació a altres vegades. Poc després vàrem rebre la trista notícia. Et recordem molt!
    Charo Bolívar Febrer 4, 2021 2:42 pm
    Els meus fill van créixer amb les seves cançons, teniem un munt de cintes de cassette, ara que la tecnologia ha avançat m'agradaria tornar a tenir-les a l'ordinador per que aviat serè avia i les vull cantar al meu net.
    Anònim Febrer 4, 2021 4:26 pm
    Tinc 69 anys, vaig veure actuar en Xesco en varies ocasions a la escola dels meus fills Ton i Guida al barri de Roquetes de Barcelona. Em va encantar, amb els seus contes i cançons els nanos aprenien i als grans ens feia pensar, sempre el purtare a un reconet del meu cor. " Estima estima que això mai no fa mal mai no fa mal ....."
    Anònim Febrer 4, 2021 4:36 pm
    Records molt macos en aquest article.Un germà es troba molt a faltar. Jo recordo bé les seves cançons, que posava als meus fills. El meu fill també va ser artista (plàstic) i va lluitar també amb la malaltia des dels 15 als 32. Un mal dia no va poder més. Persones sensibles i precioses.
    Anònim Febrer 4, 2021 6:41 pm
    Dins l'escoltisme vas tenir mot de contacte. Concretament recordo quan en el Baix Llobregat en una FOCA (Formació de Caps) a Begues EN LA CLOTA et demanarem la teva participació per animar un foc de camp, En conservo la targeta postal que em vas enviar per confirmar la teva assistència; en ella em dius que un entrepà era suficient per ser pagat la teva actuació. Vas arribar amb moto recordo que potser era una vespa, gran foc de camp i gran record d'aquella nit, així com cada cop que et veia a traves del Minyons Escoltes Guies Sant Jordi. Allà on ets UNA ABRAÇADA XESCO.2021
    Silvia Zaragoza Domingo Febrer 4, 2021 6:54 pm
    Jo de is ser molt petita quan va venir a tocar a l’escola Puigcerver de Reus. Recordo una màgia a l’ambient, algo únic. Recordo córrer pel pati amb ell, barba i ulleres anb tots els nens/es. Igual no era ell o igual si. De gran, vaig recuperar la seva música, ben catalogada a la Biblioteca Martí i Pol de Sant Joan Despi, pel meu fill. Ens hem fet farts d’escoltar-la. Tot un fenòmen, vaig llegir sobre ell. No em podia creure el que havia passat. Una persona tan alegre, i amb una pena tan gran. Avui dia potser l’haurien diagnosticat de trastorn bipolar, i amb una mica de Liti, podria segur la vida normal. La seva música, el seu ritme, es contagia ... un fenomen!
    Anònim Febrer 4, 2021 7:28 pm
    Encara recordo escoltar al cotxe la cançó de l'Api Ioio. Em feia por i m'agradava alhora. Sóc nen del 77 i mà germana del 74. DEP i salutacions a la familia
    ALB Febrer 4, 2021 7:35 pm
    Gràcies per les teves cançons, per la teva bonhomia, pel teu tarannà. Gràcies per haver-te dedicat a la música, al país i als infants i joves. I moltes gràcies per aquella estona meravellosa a la trobada de R/NG fa tantíssims anys al Maresme quan vaig poder compartir la guitarra amb tu -maldestre i emocionat-. Gràcies Xesco per haver existit, et servem al cor!
    Anònim Febrer 4, 2021 8:17 pm
    El meu fill va decidir marxar com tu,la malaltia mental és molt crua,per qui les pateix i per les persones properes.La vostra sensibilitat ,és única,sou Àngels en aquest món ple de dimonis.Jo també vaig sentir-lo cantar en el moviment escolta...Gràcies per tot!
    Marta Carretero Febrer 4, 2021 9:01 pm
    Venies cada any a l’escola Freta de Mataró. Quan encara era una escola petita en una casa del carrer Molas. Ens deies que no la canviessim mai i ens deixaves embadalides amb les teves cançons i contes. Les hem continuat cantant sempre...et vas fer estimar molt i encara ara t’enyorem
    Dimas Corbera Febrer 4, 2021 9:38 pm
    La seva veu encara em relaxa, i al meu fill el fa viatjar. Igual que la música en Xesco és un regal de la vida.
    Anònim Febrer 4, 2021 10:33 pm
    Quin escrit més maco de la persona que va ser el Xesco... Jo soc nascuda a l any 77 i la seva música va acompanyar la meva infantesa... Avui al meu fill de 3anys li posem molt les cançons del Xesco i ens les demana. Gràcies Xesco!
    Núria Ventura Febrer 5, 2021 12:53 am
    Compartirem amb el Xesco uns anys inoblidables amb el grup Ara va de Bo. En una escola d'estiu de Rosa Sensat , ens plantejàrem de formar el grup de cançó i animació infantil. El Xesco aportava cançons del folk americà, també havíem recuperat cançons populars catalanes, aconseguirem algunes traduccions de grups com Peter, Pol and Mary, que tant m'agradava, com el famós "Gripau Blau"... La de quilòmetres que vàrem fer per Catalunya, amb el Jordi Roura, la Laura Pérez i el Josep M.Pujol , compartint les vespes del Xesco i del Josep M. i el Citroen Dyane de la Laura on dúiem els instruments! En Xesco tenia una veu preciosa i un encant especia pels infants i jo l'acompanyava com podia, buscant la participació dels infants amb contes, danses.... Catalunya estava totalment mancada d'estructures mínimes per actuar (teatres vells i ruïnosos, escenaris improvisats en qualsevol recó, espais al carrer mancats de condicions...) . Però les famílies i els mestres de les escoles que ens cridaven ens acollien feliços de veure que els infants s'engrescaven amb aquelles cançons que recuperaven el català, després de tants anys de prohibicions. Quina sort poder viure totes aquells anys tan engrescadors!
    Cabirol Febrer 5, 2021 2:11 am
    Conservo com un tresor un cançoner de l'any 1972 de l Escola d'Estiu Rosa Sensat. Encara ara segueixo cantant aquelles cançons que ens vas ensenyar als meus néts!!! Llavors treballava a una escola bressol mètode Montessori,teníem els teus discs vas venir un dia a cantar... Et recordo amb afecte,gràcies Xesco!!!
    Anònim Febrer 5, 2021 12:05 pm
    La meva infància té un títol i es diu Gripau blau.Aquell vinil que la mare ens posava els diumenges per esmorzar Fa pocs dies anant en cotxe el meu fillol de 3 anys la cantava a ple pulmó.Els pares la portàven a l Spotify No En Xesco no va morir del tot.Segueix en el Gripau blau
    Anònim Febrer 5, 2021 5:32 pm
    Les teves cançons ens han acompanyat sempre i les hem cantades molt. Jo també et recordo de l'Universitat Catalans d'estiu a Prada del Conflent allà ens sentiem més lliures i cantavem amb més força. El dia del teu entarrament vaig venir al cementiri amb la meva filla de 4 anys i ens varem quedar lluny dien-te adéu amb llagrimes als ulls.
    Anònim Febrer 5, 2021 11:44 pm
    En Xesco era especial, especialment sensible, recordo la seva mirada amorosa cap als que l'escoltàvem apassionadament. En tinc 56 i tinc diversos records, però especialment quan venia a l'escola d'estiu de Palau-solità i Plegamans amb la seva bicicleta...en fi, una delícia...que anys després vaig gaudir cantant les seves cançons amb el meu fill. Quantes vegades li he parlat d'ell!
    Natàlia Febrer 6, 2021 7:46 am
    El recordo perfectament arribant al poble amb la guitarra i assegut a la plaça de la Vila. He cantat moltes cançons als meus fills. Quina gran pèrdua, però quina gran herència ens va deixar!
    Anònim Febrer 6, 2021 1:23 pm
    Jo sempre maldava per ser més a la vora teu i, encara m agrada pensar que et fixaves en la meva veu i en l’emoció que m’encomanaven les teves cançons. Les mans a la guitarra, la veu de vellut, l’adorable mirada, sempre càlida,. La teva llum.. Un tresor que guardo, d ‘aquells anys tan grisos.
    Pere Fontanet Febrer 7, 2021 10:31 am
    Eres part del nostre cançoner a l'esplai de Montmeló. Et vaig poder conèixer una castanyada a la plaça gran a Montmeló. I molts anys més tard, i des del Moviment Rialles, vam poder fer una gran sopa de pedres amb l'empenta d'en Joan Giralt i la participació de moooolts voluntaris més. També un meravellós camí de colors inventat pet l'Alfons Llobet q va acabar essent un gran llibre fet per il.lustradors q li vam donar en record i testimoni a la q va ser la teva dona. Això va passar a Malgrat de Mar amb el suport i col.laboració del grup Rialles local. SEMPRE en el record Xesco. SEMPRE i x SEMPRE ‼‼
      Elisenda Montia Marba Juliol 22, 2021 8:17 am
      Vas formar part de la nostra infància, meva i dels meus germans.. el meu germà Albert, que era un cul inquiet,i asseure's més de dos minuts, era gairebé impossible, podia estar-se assegut hores i hores escoltant les teves cançons i contes que posàvem al tocadiscs de casa.. Els meus fills també t'han escoltat i encara t'escolten... La Flor Romanial, l'Avi Yuyu, per a mí no hi ha millor versió de Guantanamera, que la teva... Sempre formaràs part de les nostres vides i ens has fet ser millor persones. GRÀCIES
    M. Carme Pou Febrer 7, 2021 10:13 pm
    Tinc 58 anys i vaig descobrir en Xesco fa 30 anys, quan vaig ser mare, ara que soc àvia, poso les seves cançons a la meva neta, torno a gaudir d’ell un altre cop i espero que la meva filla també ho faci al seu moment amb els seus nets, així anirem teixint una teranyina que farà gaudir d’en Xesco totes les generacions futures.
    Anònim Febrer 8, 2021 12:58 pm
    Jo vaig ser veïna dels teus pares al carrer Teodora Lamadrid ,molts records de bon veïnatge, la mare em va deixar cosir a la seva maquina de cosir el cobrellit del bressol de la meva primera filla ... dolça com les cançons den Xesco, i potser a casa venia mes en Joan, que va fer una cançó per la meva filla que deia : Monica perquè no aprens a tocar l'harmònica ... i seguia Recordo amb nostàlgia aquells anys.
    Francesc Roma Millan Febrer 8, 2021 9:10 pm
    A partir del 16 anys, quan ens vam apuntar a fer de monitors d'un esplai d'infants amb discapacitats i anàvem a escoltar-te a la plaça del Pi, i em van batejar com a Xesco, en honor teu.
    S.Farràs Febrer 10, 2021 12:07 am
    En la veu tinc el record. Molt proper. Com un més de casa. Havia sentit les cançons molt sovint i ja formaven part de l'univers d'un nen de 7 anys. I sempre eren moments de festa i alegria. Quina bona manera d'acompanyar els millors records.
    Mon Folch Febrer 10, 2021 3:46 pm
    Jo també recordaré per sempre en Xesco. Ja m'agradava de petita, però després vaig ser monitora d'esplai i mestra. Els seus contes i les seves cançons encara no han estat superades per ningú. Tenien una qualitat i una sensibilitat difícils de trobar. Moltes gràcies i felicitats per la commovedora carta, Elisenda!
    Maria Boix Febrer 14, 2021 9:53 am
    En Xesco i la Teresa Fort No seria just parlar d’en Xesco sense parlar de la Teresa Fort. A mitjans dels anys 50, els meus germans Zum, Xesco i Joan es van fer llobatons a les Benetes del carrer d’Anglí, on la Teresa va ser la seva Akela. A les hores de dinar i de sopar gairebé no parlaven d’altra cosa més que dels jocs de ciutat que ella els organitzava i de com es divertien a les reunions setmanals al cau. La Teresa era una dinamo engrescadora i resultava alhora una alenada d’aire fresc enfront dels jesuïtes de Sarrià, on tots tres anaven a col.legi. Van passar els anys i crec que en Xesco no hi va tornar a tenir contacte fins al 1970. La Teresa havia deixat de ser professora del col.legi Talitha, i es dedicava exclusivament a nens deficients. Per la seva banda, en Xesco havia acabat una llicenciatura en pedagogia i tornava de fer un servei militar duríssim, d’hores i més hores en un submarí petit que poc després van desballestar per perillós. Donada la seva sensibilitat—estava passant per uns moments molt difícils-- en va quedar molt afectat. Hi va anar com a represàlia per haver participat com a delegat del seu curs a la tancada dels Caputxins de Sarrià. La Teresa, amb un parell de persones més, va ser aleshores una peça fonamental per a la seva recuperació. La seva bondat, generositat, paciencia, agudesa i creativitat mai no es podran valorar prou. A través d’ella i dels nens de la seva escola, en Xesco va descobrir la seva vocació de joglar dels infants i durant més d’una dècada llarga, va cantar, explicar contes, visitar innombrables escoles de tota mena a la ciutat i als suburbis, als pobles de tots els Països Catalans i al Marroc. També va recuperar cançons catalanes antigues, editar discos i llibres i se´n va anar a viatjar pel món. La Teresa no va deixar de ser un dels referents més importants d’en Xesco fins al final. Estimat Xesquito, som molts els qui no hem deixat de pensar en tu, d’apreciar el gavadal de feina que vas fer, i d’enyorar-te. Els teus germans. Mariona i Pere
    Juditgit Març 13, 2021 11:47 am
    He llegit la carta i aquella Eva de 15 anys pensava que els que vindrien no sabrien qui era en Xesco Boix. I sí que ho saben, oi? Els de casa han crescut amb cintes de cassette del Xesco. I la petita, amb cds de l'Oriol Canals, que el reivindicava: per.exemple, a Encara ens en cantes.

Nou comentari

Diamants
El mapa dels meus astres / si mai estic perdut
Més entrades...
Clara Sáez
Una porta a l'art
14 il·lustracions de Clara Sáez, una de les il·lustradores convidades per ArticketBCN
Més entrades...