Xarim Aresté ha publicat el disc Ses entranyes (RGB), on trobem cançons com aquesta.
La tendresa és fàcil d’espantar,
l’odi és senzill de sembrar.
Tu què havies pensat recollir?
Hem vingut en aquest món a descobrir.
Tothom carrega el seu passat,
que no sigui dolor el nostre llegat.
Hem viscut tantes vides com hi ha hagut,
hem fet l’amor al nord, hem fet l’amor al sud.
Hem cantat cançons anant beguts,
sent coherents tant com absurds.
Hem tret la millor mà i hem tocat fons,
hem canviat de conviccions.
Somiant de dia i despertant de nit,
quants cops el cor se t’ha partit?
Hem fugit i hem acollit,
ha estat solitari el nostre llit.
Però hem vençut i hem besat el sant,
també hem caigut costa avall rodolant.
Hem desertat en el fulgor
i després ens hem penjat medalles d’honor.
Hem cregut que mereixíem més
i hem picat de molts altres esquers.
Hem sabut que no sabíem res
però ho hem sabut molt més temps després.
I hem estat joves però ara ja som vells,
expliquen històries les nostres pells.
Hem passat Joan Salvat Papasseit,
hem passat el Harlem Shake.
Olorant flors artificials
jo he travessat l’Hades descalç,
però veurem caure peons, torres i cavalls,
alfils i famílies reials.
Veurem divorcis i enterraments,
veurem coses realment indecents.
Esperits purs i amargants,
petites mentides i altres de gegants.
Dormirem profund, no sabrem qui som,
anirem a beure directes a la font.
Sota un teix perduts en el camí,
en una vall ben lluny d’aquí.
Amb serralades de cims nevats
o en bancals plens d’olivers cremats.
No escaparé del que han vist els meus ulls,
encara dura l’embruix.
Però et faré un petó al front
a Llucmajor o qui sap on.
Sé que m’he quedat curt i que m’he passat de llarg,
he fet un pèl d’hora i massa tard.
Perquè ens fa por viure i ens fa por la mort.
L’espiral és un camí ben tort.
I hem llepat ferides en la nit
i hem cremat el que havíem escrit.
