El vol de l’home ocell

Joan-Pau Chaves interpreta en piano aquest clàssic de Sangtraït

El pianista Joan-Pau Chaves aquest 10 de juny ens presenta el disc Cançons de fi de segle, una revisió en clau pianística i de concepte minimalista de la banda sonora del nostre país centrada en els darrers 15 anys del segle XX. Hi trobem cançons com S’ha acabat, Boig per tu, L’Empordà, o la que us presentem, El vol de l’home ocell: “És un bon exemple de com un grapat de bones cançons van esdevenir la banda sonora de la nostra adolescència.” Us convidem a escoltar aquest himne totalment despullat, que vetlla per un objectiu: “Arribar a l’essència per trobar la freqüència adequada que faci que la gent reconegui aquesta música com una obra valuosa”.

Aquesta és la història
d’un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.

La gent se’l mirava, nena,
no t’ho pots imaginar,
els cabells li tapaven la cara,
tenia lleuger el caminar.

Es tornarà ocell per un dia
i d’entre les cendres podrà volar.

Això no és cap joc,
deixeu-me volar.
Jo soc lliure de fer el que vulgui,
no em traieu la llibertat.

El cel és un somni,
on ell hi vol arribar,
els núvols, les seves muntanyes;
el sol, l’horitzó llunyà.

Es tornarà ocell per un dia
i d’entre les cendres podrà volar.

Aquesta és la història
d’un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.

El cel és un somni,
no se’l pot fer esperar,
els núvols, les seves muntanyes;
el sol, l’horitzó llunyà.

Es tornarà ocell per un dia
i d’entre les cendres podrà volar.

Foto: Álvaro Sanz 

Nou comentari