Himne a l’amor

En el cel no hi ha enigmes, / amor meu, si tu m'estimes

Marina Rossell ha publicat 300 crits, on recull “tots els crits humans que pot sentir una persona al llarg de la seva vida”. Per una banda, comparteix cançons noves, i per altra, homenatja la cançó francesa. Hi trobem clàssics com Sota el cel de París (Sous le ciel de Paris), El temps se’n va (Avec le temps), No em penedeixo de res (Non, je ne regrette rien), o el que us convidem a escoltar, l’Himne a l’amor, escrit el 1950 per Édith Piaf i Marguerite Monnot.

Himne a l’amor

El cel blau ja se’ns pot fer malbé,
i la Terra desfer-se també,
no hi fa res, si m’estimes,
tant me fa el món sencer.

Mentre tu m’inundis els matins,
i el teu cos em digui que ets amb mi,
tant me fan els problemes,
amor meu, si tu m’esperes.

Et diré on el món s’acaba,
ho faré tot al contrari,
mentre m’ho demanis tu.
Aniré a robar la lluna,
o a robar una gran fortuna,
mentre m’ho demanis tu.

Renunciaré a la pàtria,
que era la pàtria dels meus pares,
mentre m’ho demanis tu.
Que ningú no es fiqui amb mi,
que faré tot el que dic,
mentre m’ho demanis tu.

Si la vida et separés de mi,
i et morissis ja molt lluny d’aquí,
m’és igual si m’estimes,
jo també he de morir.

A la fi tindrem l’eternitat,
dins del blau d’aquesta immensitat,
i en el cel no hi ha enigmes,
amor meu, si tu m’estimes.

Déu estima els qui s’estimen.

L’hymne à l’amour

Le ciel bleu sur nous peut s’effondrer 
Et la terre peut bien s’écrouler 
Peu m’importe si tu m’aimes 
Je me fous du monde entier 

Tant qu’l’amour inond’ra mes matins 
Tant que mon corps frémira sous tes mains 
Peu m’importe les problèmes 
Mon amour puisque tu m’aimes 

J’irais jusqu’au bout du monde 
Je me ferais teindre en blonde 
Si tu me le demandais 
J’irais décrocher la lune 
J’irais voler la fortune 
Si tu me le demandais 

Je renierais ma patrie 
Je renierais mes amis 
Si tu me le demandais 
On peut bien rire de moi 
Je ferais n’importe quoi 
Si tu me le demandais 

Si un jour la vie t’arrache à moi 
Si tu meurs que tu sois loin de moi 
Peu m’importe si tu m’aimes 
Car moi je mourrais aussi 

Nous aurons pour nous l’éternité 
Dans le bleu de toute l’immensité 
Dans le ciel plus de problèmes 
Mon amour crois-tu qu’on s’aime 
Dieu réunit ceux qui s’aiment

Foto: Sílvia Poch

Nou comentari

Imagine
I hope someday you'll join us/ And the world will be as one
Més entrades...
ArticketBCN x Mariona Tolosa
Atracció per l'art
14 il·lustracions de Mariona Tolosa Sisteré, una de les il·lustradores convidades per ArticketBCN
Més entrades...