Marina Rossell ha publicat 300 crits, on recull “tots els crits humans que pot sentir una persona al llarg de la seva vida”. Per una banda, comparteix cançons noves, i per altra, homenatja la cançó francesa. Hi trobem clàssics com Sota el cel de París (Sous le ciel de Paris), El temps se’n va (Avec le temps), No em penedeixo de res (Non, je ne regrette rien), o el que us convidem a escoltar, l’Himne a l’amor, escrit el 1950 per Édith Piaf i Marguerite Monnot.

Himne a l’amor

El cel blau ja se’ns pot fer malbé,
i la Terra desfer-se també,
no hi fa res, si m’estimes,
tant me fa el món sencer.

Mentre tu m’inundis els matins,
i el teu cos em digui que ets amb mi,
tant me fan els problemes,
amor meu, si tu m’esperes.

Et diré on el món s’acaba,
ho faré tot al contrari,
mentre m’ho demanis tu.
Aniré a robar la lluna,
o a robar una gran fortuna,
mentre m’ho demanis tu.

Renunciaré a la pàtria,
que era la pàtria dels meus pares,
mentre m’ho demanis tu.
Que ningú no es fiqui amb mi,
que faré tot el que dic,
mentre m’ho demanis tu.

Si la vida et separés de mi,
i et morissis ja molt lluny d’aquí,
m’és igual si m’estimes,
jo també he de morir.

A la fi tindrem l’eternitat,
dins del blau d’aquesta immensitat,
i en el cel no hi ha enigmes,
amor meu, si tu m’estimes.

Déu estima els qui s’estimen.

L’hymne à l’amour

Le ciel bleu sur nous peut s’effondrer
Et la terre peut bien s’écrouler
Peu m’importe si tu m’aimes
Je me fous du monde entier

Tant qu’l’amour inond’ra mes matins
Tant que mon corps frémira sous tes mains
Peu m’importe les problèmes
Mon amour puisque tu m’aimes

J’irais jusqu’au bout du monde
Je me ferais teindre en blonde
Si tu me le demandais
J’irais décrocher la lune
J’irais voler la fortune
Si tu me le demandais

Je renierais ma patrie
Je renierais mes amis
Si tu me le demandais
On peut bien rire de moi
Je ferais n’importe quoi
Si tu me le demandais

Si un jour la vie t’arrache à moi
Si tu meurs que tu sois loin de moi
Peu m’importe si tu m’aimes
Car moi je mourrais aussi

Nous aurons pour nous l’éternité
Dans le bleu de toute l’immensité
Dans le ciel plus de problèmes
Mon amour crois-tu qu’on s’aime
Dieu réunit ceux qui s’aiment

Foto: Sílvia Poch

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa