Els castrati eren els cantants que ja de nens despuntaven per tenir un gran potencial vocal. Per mantenir la dolçor de la veu infantil se’ls destruïa el teixit testicular de manera que podien interpretar papers de dona a les òperes. Així, conservaven el timbre agut i tendre dels nens, però amb l’afegit de la formació adulta, una tècnica assolida, més capacitat pulmonar i millor impostació de la veu. La majoria provenien de famílies pobres que esperaven sortir de la misèria amb la possibilitat que el fill assolís la fama.
Revivim l’escena de la pel·lícula Farinelli en què, a través de l’ària Lascia ch’io pianga de l’òpera Rinaldo –de Georg Friederich Händel i Giacomo Rossi-, sentim la impotència i la desesperació del protagonista. Dona veu al castrati una mescla digital cantada per la soprano polaca Ewa Malas-Godlewska i el contratenor estatunidenc Derek Lee Ragin.
Lascia ch’io pianga
mia cruda sorte,
e che sospiri
la libertà;
e che sospiri
e che sospiri
la libertà.
Il duolo infranga
queste ritorte
de’ miei martiri
sol per pietà;
de’ miei martiri
sol per pietà.
de’ miei martiri
sol per pietà.
Lascia ch’io pianga
mia cruda sorte,
e che sospiri
la libertà;
e che sospiri
e che sospiri
la libertà.
0
0
