Moustaki y canciones de la Resistencia és el títol del nou disc en castellà de Marina Rossell (La Gornal, 1954), que sortirà el divendres 18 d’octubre. Per una banda, hi trobarem adaptacions de Les cançons de la Resistència (amb Bella ciao –cantada amb Paco Ibáñez–, Lili Marleen, Morir en Ravensbrück, Cuánta Guerra i un tema inèdit, Y una rosa roja), i per altra, grans clàssics de Georges Moustaki: Mi soledad (Ma solitude), En el Mediterráneo (En Méditerranée), Había un jardín (Il y avait un jardin) i el que us oferim com a avançament: la nova versió de Le métèque.


Con mis cabellos al azar,
que agitó el viento y lavó el mar
en playas que ya no tendré.
Ante mis ojos presos ya
de tanto ver y recordar
lo que perdí de mi niñez.
Con esas manos que quizás
puedan sentir aún, tal vez,
lo que sintieron al rozar
tu cuerpo joven, que también
envejeció como mi piel,
cansada de tanto esperar.

Con mis cabellos al azar
recorrí pueblos y ciudades
donde nunca me quedé.
Pegada a mi soledad
y a tus caricias, que jamás,
jamás yo supe responder.
Por eso guardo a mi pesar
todo lo que no te pude dar
pero al fin supe aprender.
Sentir, vivir, amar, soñar,
laten de nuevo en mi rezar,
así te siento aparecer.

Con mis cabellos al azar
recorreré todas las calles
donde tú puedas estar.
Desesperada por saber
si aún podría regresar
a tu regazo, como ayer.
Con esas ansias de tenerte
entre mis brazos y besarte
y después volver a ser
lo que ya fuimos solo un día,
un tierno amor, una alegría,
por una vez, por una vez.
Lo que ya fuimos solo un día,
un tierno amor, una alegría,
por una vez, por una vez.


Avec ma gueule de métèque,
de juif errant, de pâtre grec,
et mes cheveux aux quatre vents,
avec mes yeux tout délavés,
qui me donnent un air de rêver,
moi qui ne rêve plus souvent,
avec mes mains de maraudeur
de musicien et de rôdeur,
qui ont pillé tant de jardins,
avec ma bouche qui a bu
qui a embrassé et mordu,
sans jamais assouvir sa faim.

Avec ma gueule de métèque
de juif errant, de pâtre grec
de voleur et de vagabond,
avec ma peau qui s’est frottée
au soleil de tous les étés
et tout ce qui portait jupon,
avec mon cœur qui a su faire
souffrir autant qu’il a souffert
sans pour cela faire d’histoires,
avec mon âme qui n’a plus
la moindre chance de salut
pour éviter le purgatoire.

Avec ma gueule de métèque,
de juif errant, de pâtre grec
et mes cheveux aux quatre vents,
je viendrai ma douce captive
mon âme sœur, ma source vive,
je viendrai boire tes vingt ans,
et je serai prince de sang
rêveur ou bien adolescent
comme il te plaira de choisir,
et nous ferons de chaque jour
toute une éternité d’amour
que nous vivrons à en mourir.

Et nous ferons de chaque jour
toute une éternité d’amour
que nous vivrons à en mourir.

Foto: Juan Miguel Morales

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix