Moustaki, el metec lliure

Perquè el meu cor no s'ha rendit/ ni penedit d'anar més lluny

La meva solitud. El temps de viure. Georges Moustaki va néixer a Alexandria el 3 de maig de 1934 i va morir a Niça el 23 de maig de 2013. Amb arrels jueves i àrabs, amb la mare que parlava italià i amb una guitarra amb què formava part de la cançó francesa, Moustaki és el retrat del qui no es va cansar de buscar la llibertat. Recordem una persona oberta al món escoltant com canta Le métèque en francès, i com Marina Rossell la interpreta en català.


Avec ma gueule de métèque,
de juif errant, de pâtre grec,
et mes cheveux aux quatre vents,
avec mes yeux tout délavés,
qui me donnent un air de rêver,
moi qui ne rêve plus souvent,
avec mes mains de maraudeur
de musicien et de rôdeur,
qui ont pillé tant de jardins,
avec ma bouche qui a bu
qui a embrassé et mordu,
sans jamais assouvir sa faim.

Avec ma gueule de métèque
de juif errant, de pâtre grec
de voleur et de vagabond,
avec ma peau qui s’est frottée
au soleil de tous les étés
et tout ce qui portait jupon,
avec mon cœur qui a su faire
souffrir autant qu’il a souffert
sans pour cela faire d’histoires,
avec mon âme qui n’a plus
la moindre chance de salut
pour éviter le purgatoire.

Avec ma gueule de métèque,
de juif errant, de pâtre grec
et mes cheveux aux quatre vents,
je viendrai ma douce captive
mon âme sœur, ma source vive,
je viendrai boire tes vingt ans,
et je serai prince de sang
rêveur ou bien adolescent
comme il te plaira de choisir,
et nous ferons de chaque jour
toute une éternité d’amour
que nous vivrons à en mourir.

Et nous ferons de chaque jour
toute une éternité d’amour
que nous vivrons à en mourir.


Amb aquest aire de metec,
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents,
i aquest mirar tan indecís,
ara amargant, ara endolcit,
de dies bons i de mal temps,
potser faig pinta d’haver estat
lladre de fruites i de blats,
de camps que acaricia el sol,
però és que m’hi ajec i hi faig l’amor
com hi he jugat i m’hi he perdut,
sense mai perdre-m’hi del tot.

Amb aquest aire de metec,
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents,
i aquests meus ulls descolorits,
verdosos, blaus, mig enfosquits,
em faig mirall de tots aquells
amb qui he sofert, amb qui he gaudit,
perquè el meu cor no s’ha rendit
ni penedit d’anar més lluny,
d’on algú diu que ens aturem
si no volem anar a l’infern,
cosa que mai no m’he cregut.

Amb aquest aire de metec,
jueu errant, pastor grec,
i els meus cabells als quatre vents,
vinc a trobar-te i a sentir
com és d’immens aquest camí
que encara tornaria a fer;
camí de totes les olors
del gessamí dels meus records
d’Alexandria i d’Istanbul;
i com voldria perdre-m’hi
i enamorar-m’hi com ahir
ans que se m’acluquin els ulls.

I com voldria perdre-m’hi
i enamorar-m’hi com ahir
ans que se m’acluquin els ulls.

(Adaptació de la lletra feta per Josep Tero)
 

Foto: James, Claude

Comentaris

    AnònimM. C. Arnau Maig 23, 2016 4:49 pm
    Anyorança i records de l'adolescència quan encara ho teníem tot per fer lligats a una persona que per desgràcia ja no m'acompanya. M'apropa a aquells feliços moments.
    núria marna Maig 23, 2016 5:59 pm
    Quina sort Marina, haver estimat i ser estimada per aquest home. De joveneta pensava : quin home més guapu, després vaig veure mitjançant les seves cançons que també ho era interiorment. Perquè ell desprenia sensibilitat, llibertat. Sempre penso que hi ha persones que no haurien de morir, més que pensar-ho, ho sento.
    Anònim Maig 24, 2016 12:28 am
    Persones com aquestes dues,autor e intèrpret sòn els que fàn que senti una emiciò que arriva a l'ànima
    Anònim Maig 24, 2016 12:33 am
    Tàn el autor,còm la intèrpret,són extraordinàris,fàn arrivar a tots els sentits les emicion Gracies per regalar nos aquets moments de plaer
    Anònim tca Maig 24, 2016 1:04 am
    després de sentir-lo me'n vaig a dormir, ja, sense que res destorbi totes les sensacions que m'ha produït, amb serenor i tendresa. Gràcies
    Anònim Maig 24, 2016 10:36 pm
    Em vaig emocionar en veure com ell se la mirava.....
    Raisa Maig 26, 2016 8:37 pm
    Em va copsa la relació de la Marina amb Moustaki. Des de la emissió de El Convidat vaig mirar la Marina amb uns altres ulls perquè vaig descobrir i envejar, sanament, la complicitat tan entranyable que tenia amb el meu admirat i estimat Moustaki.
    Lidiya Juny 2, 2016 8:27 pm
    La vida tiene un final, y el amor es eterno!
    tere vila Maig 3, 2017 9:55 am
    Recordant bells temps Molt bonic
    Manel. J. Març 28, 2019 2:30 pm
    Una Volta només el vais escoltar en directe. Recorde el seu magnetisme en la mirada.
    Anònim Maig 7, 2019 4:37 pm
    L'última vagade que el vaig veure amb el meu marit.li encantava.
    Rosa Maria Terrafeta Maig 23, 2019 12:15 pm
    PRECIOSA L'OFIGINAL I LA TRADU CIÓ I INTERLRETACIº DE MARINA ROSSELL
    Rosa Maria Palos Maig 24, 2019 8:03 am
    Dono les gràcies al meu cunyat Joan Guasch, en aquell temps, futur cunyat,qui ens va portar a casa el disc "Le Meteque" d'en "Georges Moustaki". Un temps del que guardo molts bons records.
    Martina Maig 24, 2019 10:51 pm
    Realment 1 sort haver pogut estimar i acompanyar amb la música aquest gran poeta
    Isidre Pagès Maig 26, 2019 11:07 am
    El grup d'havaneres Oreig de mar de l'Escala la te en el seu repertori aquesta preciosa cançó.
    Antoni Artigas Maig 3, 2021 10:33 am
    La vida és per a viurela i intentar comprèndrela.

Nou comentari

Como el agua
Y un brillo de luz de luna/ iluminaba tus ojos
Més entrades...
ArticketBCN x Mariona Tolosa
Atracció per l'art
14 il·lustracions de Mariona Tolosa Sisteré, una de les il·lustradores convidades per ArticketBCN
Més entrades...