El 9 de març del 2001 es va aprovar el decret per suprimir el servei militar. Pep Sala, compositor, juntament amb Carles Sabater, de No he nascut per militar, ens explica quina història hi ha al darrere d’aquesta cançó.

“Quan vam fer el primer disc, el nostre bateria, en Carles Oliver, era un nano amb un gran talent. Amb disset anys entrava en un grup amb ganes de treballar seriosament. Tenia una aparença fràgil. Li va tocar anar a la mili i això li va tallar completament la vida en dues parts. Amb el Carles se’ns va ocórrer escriure una cançó que parlés d’això.

Jo no vaig anar a la mili. Ni el Carles: ell se’n va escapar a base de pròrrogues i d’històries. Un dia em va tocar anar a buscar la cartilla militar i em van fotre un parell de mastegots. I vaig pensar que si en un dia ja em feien això, imagina’t en un any. Li vaig explicar al Carles, li va fer gràcia i d’això ve el «No em peguis, no he nascut per militar».”


Ja no sé quants dies
fa que estic així.
Callant la veu,
les mans al cap, he de dormir.

Oh, les nits que mai s’acaben
els dies són més curts,
quan estic tancat a casa
sense projectes, sense tu.

El meu pols, com una espasa,
va tallant el meu passat.
He quedat descalç, com únic futur,
no em veig en els miralls.

I m’han quedat els ulls
en blanc de soletat.
Soc un covard
però avui tindré cor de soldat.

Oh, els matins que mai s’acaben
de nits pensaré en tu.
Quan estigui lluny de casa
sense projectes, sense tu.

Canviaran la meva roba,
el meu nom, el meu cabell.
Em donaran una arma blanca,
roba verda i un fusell.

No em pegui, no he nascut per militar.
No em pegui, no he nascut per militar.
No em pegui, no he nascut per militar.
No em pegui, no he nascut per militar.

No em pegui, no he nascut per militar.
No em pegui, no he nascut per militar.
No em pegui, jo no vull, no, fer de soldat.
No em pegui, no he nascut per militar.

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix