Pascal Comelade va néixer a Montpeller el 30 de juny de 1955. És compositor i multiinstrumentista, a més d’artista plàstic, i al llarg de la seva carrera ha publicat més de setanta discos amb les seves composicions, majoritàriament instrumentals, i ha col·laborat amb altres músics com Jaume Sisa, Pau Riba o Gemma Humet. Una de les seves peces més conegudes és “Sense el ressò del dring”, inspirada en un poema de Joan Salvat-Papasseit. L’escoltem en dues versions, la que va incloure al disc “La manera més salvatge” (Discmedi, 2006), amb Enric Casasses, i la instrumental.


Sense el ressò del dring i el brill de l’or malvat
voldria anar pel món
com el món no en té cura:

que trobés pel camí la noia jove i bruna
i la pogués besar,
                      —l’altra després de l’una—
abans una tonada i després un bell cant;

que en arribar al lloc on m’abrusés la set
trobés el càntir fresc
i amb el càntir l’abraç de la més joguinera;

i que en pujar trescant per la nova drecera
encara em fes adéu:

i jo li llançaria un llessamí per festa
per si no ens vèiem més:

—que encara que besés a un altre caminant,
pogués jo anar pel món
sense el ressò del dring i el brill malvat de l’or.

Joan Salvat-Papasseit, La gesta dels estels, 1922.

Nou comentari

Comparteix