Plou entre tu i els altres,
sé bé què sents, duus a dins la mateixa guerra.
Tothom busca un trosset de terra,
i casa nostra és un tros de temps.
Sé bé què sents.
Eh! Si la nit t’espanta vine aquí,
tinc un circ de cançons fins a l’alba.
Eh! Quan et plogui a dins vine a casa.
Tanca els ulls si no veus el camí.
Les estrelles són fars a l’horitzó,
jo sempre les he vist en els teus ulls.
Duus a dins inquieta i viva
la crida dels esculls d’una terra llunyana.
Somnis enllà.
Quan la nit, nues i plenes de cançons,
vinguin a buscar-te des del mar
les sirenes del viatge
no ho dubtis i emprèn el vol.
Aquí tens el meu desig: camina!
Camina lluny,
camina com qui vol saber-ho tot,
camina fins a trencar-te,
camina.
Eh! Si la nit t’espanta vine aquí,
Tinc un circ de cançons fins a l’alba.
Eh! Quan et plogui a dins vine a casa.
Tanca els ulls si no veus el camí.
Que quan siguis lluny una cançó et torni a casa.
Que quan s’enamorin de tu no pretenguin tenir-te, només acompanyar-te.
Que la vida no sigui només un llit amable, un passeig dolç.
Que les coses que esperes no siguin com esperes quan les visquis.
Que tinguis l’alegria dels dies clars.
Que als matins et despertin sense precipicis.
Que estimis molt algú sense que el necessitis.
I no deixis que les ferides s’endureixin al cor,
que no reposin al pou de l’ànima.
Recorda, si plou dins teu,
que caminar cura les ferides,
que viure, viure no és estar vius,
viure és l’actitud d’omplir la vida.
La vida, allò que passa quan tu rius.
Eh! Si la nit t’espanta vine aquí,
tinc un circ de cançons fins a l’alba.
Eh! Quan et plogui a dins vine a casa.
Tanca els ulls si no veus el camí.
1
