Tastant la solitud,
fumant sota la pluja,
a les portes de l’estanc
mirant el gris intens,
em poso la caputxa,
segueixo una gent,
ves a saber què estic fent.

Ara que no hi ets
faig el que no voldries.
No sé cap on em porten
tota aquesta gent.
M’és igual si m’equivoco,
tot és bo i resplendent
i ho vull viure intensament.

Tornem a començar,
tornem-se a equivocar,
tornem a carregar aquest pes,
no hi podem fer res,
no hi podem fer res.

I torno cap a casa,
a mi ningú em fa cas.
Jo he fet el que em semblava,
tu ara què em diràs?
Ja veig que no funciona,
ja veig que he fracassat,
però és el món que està equivocat.

Tornem a començar,
tornem-se a equivocar,
tornem a carregar aquest pes,
no hi podem fer res,
no hi podem fer res.

Foto: Imatge promocional del disc «Festival»

Nou comentari

Comparteix