Ara ets dins la cuina capficada en mil detalls
amb els colzes a la taula i amb el cap arrepenjat.
El que donaria per poder-m’hi capbussar
o, que amb només una paraula, se n’anés el mal de cap.
I tornar a començar,
jo aprendria a caminar.
I tornar a començar,
jo aprendria a caminar.
Llum de mitja tarda que travessa les parpelles
i una fruita tan madura que no es deu poder menjar.
Ara ets dins la cuina capficada en mil detalls
tan quieta i solitària que no et goso molestar.
I tornar a començar,
jo aprendria a caminar.
I tornar a començar,
jo aprendria a caminar.
