El tren de mitjanit

Sovint em sento atrapat
pel meu propi malson,
i tinc ganes de cridar
cada dia en algun lloc
surt el tren de mitjanit.

Hi ha poetes que s’han perdut
pintant graffitis a les seves parets.
Molta gent que es troba sola
cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.

Sovint em sento enganyat,
quan em veig en el mirall.
No en tinc prou en somiar,
necessito desfer-me d’aquest pes
que em lliga el cor.

Hi ha sirenes que estan cantant
la llegenda d’un vell mariner.
Molta gent que es troba sola
cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.

Si ets llunàtic i estàs espantat,
si vius als núvols i estàs deprimit,
si la boira ja t’ha acompanyat,
cada dia en algun lloc
pots pujar al tren de mitjanit.

N’he conegut molts com tu i com jo
és bo saber que no estem sols, això és bo.
No sempre s’està de sort,
no sempre trobaràs el mar darrere el port.

Hi ha Julietes buscant Romeus,
hi ha princeses que busquen dolor.
Si tens el cor solitari,
cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.

Si ets llunàtic i estàs espantat,
si vius als núvols i estàs deprimit,
si la boira ja t’ha acompanyat,
cada dia en algun lloc
pots pujar al tren de mitjanit.

Si ets llunàtic i estàs espantat,
si vius als núvols i estàs deprimit,
si la boira ja t’ha acompanyat,
cada dia en algun lloc
surt el tren de mitjanit.

Si ets llunàtic i estàs espantat,
si la boira sempre t’acompanya,
si vius als núvols i estàs deprimit,
cada dia en algun lloc
pots pujar al tren de mitjanit.