Un regal per a tu

Ja ha desaparegut la urgència

Foto: Gemma Martz

Un regal per a tu és un tema divertit, ple d’energia, on convidem la gent a alliberar-se de les preocupacions que ens acompanyen. Compartir-les ens ajuda a poder crear espais de seguretat, amor i celebració que ens permeten col·lectivitzar la lluita i fer-la festiva. Els cors i les segones veus que caracteritzen el tema aporten una sonoritat que remet a la col·lectivitat. Els instruments acústics (acordió –Clara Colom–, violí i guitarres) també són al centre de l’espai sonor i funcionen com a catalitzadors de la festa. Amb influències de Paul Simon i Baloji, busquem melodies alegres, baixos ballables i guitarres percutides. Cal destacar també el tractament de les segones veus: volíem aportar un punt més modern a la cançó i per això apliquem efectes i les harmonitzem amb plugins.” Ens ho diuen Roba Estesa, que aquest divendres 8 d’octubre presenten el seu nou disc, Rosa Permanent. Us n’avancem una cançó.

Fes el que et surti de l’ànima,
serà un regal per a tu.
Fes el que et surti de l’ànima,
serà un regal per a tu.

Ja no plou a l’ombra de l’atmeller,
ja no esquitxen les preguntes,
ja no valen els diners.
Només queda la set.
Silenci a les parets.
Anem on ens porti el vent,
cures sota la pell.
Ja ha desaparegut la urgència.

Fes el que et surti de l’ànima,
serà un regal per a tu.
Fes el que et surti de l’ànima,
serà un regal per a tu.

Segueix el rumb del teu cos,
balla com traient-te les pors,
reina màgica dels tresors,
sort de tots colors.

Jo et segueixo, cap on vas?
I follow, tu ja saps.
No et riguis, fa calor,
demano la teva cançó.

De les merdes que portem a l’historial,
capgirem el món de baix a dalt:
serem més millors al teu costat.

No sé si vinc d’enlloc,
no sé si la pluja m’empara,
si m’acompanya o no.
No sé si vaig d’enlloc,
no sé si la pluja m’espera,
o es desespera o no.
No sé si vinc d’enlloc,
no sé si la pluja s’escapa,
si em ve de cara o no.
No sé si vaig enlloc,
no sé si la pluja s’espera,
o em ve darrere.

Tremola i s’encongeix
quan sent que no pot més,
quan anava a aparentar
que ser normal és superguai.
Ara que no val res,
ara que es pot fer més.
Ara sí que s’hi val l’amor.

Fes el que et surti de l’ànima,
serà un regal per a tu.
Fes el que et surti de l’ànima,
serà un regal per a tu.

Fes el que et surti de l’ànima,
serà un regal per a tu.
Fes el que et surti de l’ànima,
serà un regal per a tu.

Foto: Gemma Martz

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...
El pitjor buit d'una mare
14 dones comparteixen el dolor d'haver perdut els fills que van engendrar
Més entrades...