Sa pols damunt es mobles,
jo pas es pedaç, sa retxa de llum,
anell de Saturn, una daixona
com una lluna el travessarà.

Ses coses petites,
ses coses descomunals,
es sentit de sa vida, un dia què val?
No gos interrompre…
Mil euros?
Sis euros com a molt!
Mir d’enfora es eufemistes i compt.

Un, més enllà d’un mar de finques frondós,
dos, sent es frec de s’autopista esponjós.

I veig un sol dissident amagat dins es niguls,
aquest amor és impossible però noltros l’hem pogut.
Veig es croquis fugaç d’unes formes capil·lars,
d’aquest amor consumible en sortíem consumats.

Sa pols damunt es mobles,
jo pas es pedaç, sa fusta flueix,
sa recta segueix s’espai encorbat.
No gos interrompre…
Mil euros?
Sis euros com a molt!
Mir d’enfora es eufemistes i compt.

Un, més enllà un tren de cotxos, combois,
dois, ballen ses parets de totxos, fotons.

I veig un sol dissident amagat dins es niguls,
aquest amor és impossible però noltros l’hem pogut.
Veig es croquis fugaç des teus globus oculars,
d’aquest amor consumible en sortíem consumats.

I veig un sol dissident amagat dins es niguls,
aquest amor és impossible però noltros l’hem pogut.
Veig es croquis fugaç d’unes formes copulants,
d’aquest amor consumible en sortíem consumats.

Foto: Facebook Antònia Font
Foto: Facebook Antònia Font

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa