Poques estones va voler ser feliç,
sense canviar de posició
ni viatjar per l’espai infinit.
Dels milers de dies que han passat,
el millor de tot:
el dia que es va trencar.
Assegut damunt
dels vidres trencats,
callat és com està esperant.
Entre somriures vol despertar,
veure-li la cara al déu bo que fa i desfà,
els àngels caiguts escriuen cançons per a tu,
els gats de carrer voldrien ser d’algú.
Relaxat, l’home tranquil
busca l’olor del perill
i les guerres per anar a morir.
Goodbye cel blau,
quedar-se penjat
escoltant els Chocolate Watchband.
Assegut damunt
dels vidres trencats,
callat és com està esperant.
Entre somriures vol despertar,
veure-li la cara al déu bo que fa i desfà,
els àngels caiguts escriuen cançons per a tu,
els gats de carrer voldrien ser d’algú.

Foto: Sofia Carvalho