Un fragment de L’arbre exemplifical, de Ramon Llull, i els poemes Enterrament de Francesc Garriga, d’Albert Roig, i Riu amunt, de Miquel Martí i Pol (musicat per Juan Manuel Galeas i arranjat per José Santiago). Aquestes són les obres que, des de casa seva, han gravat l’actriu Sílvia Bel, els guitarristes José Santiago i Pedro Merighi, el cantant Juan Manuel Galeas i el flautista Fran León per acompanyar-nos “des de la precarietat, confinats i amb estima”.



Arbre exemplifical

Nas –digué la memòria–, ¿per què preneu plaer en olorar la rosa? –I vós, memòria –digué el nas–, ¿per què la rosa us recordau de luxúria?


Ramon Llull



Enterrament de Francesc Garriga

A les nits, amb ull núvol, et migraves. Miraves
els fils humits encara de la rosada. La llum,
la teranyina, que la teva mà filava.
Deies «Vivim en una esfera i ens hi amortallem
amb els fils fets de nosaltres mateixos
i girem, aquí, on el Fat ens ha clavat».

La nit. L’Atzur.

Ombres enmig d’ombres erraven l’Erm.
Una pinassa atapeïda esmorteïa la passera
d’aquelles ombres per aquell pis tan petit.
I era trist. Com un jardí trist.
Cap moixó no hi cantava.

I senties les veus i els motors que passaven per la Rambla.
Callaves. Un silenci vell. Mal cuinat. I ja fred.

«O és que brilla una lluna massa tendra?»

Alça’t. Seré els teus ulls. Per mi
deixa’t portar per la volta del cel.

No ens és donat de ser cant. Som llum, ales.

Albert Roig



Riu amunt

Riu amunt,
cap aigua no revé
riu amunt;
el temps se’ns mor als dits
cada nit.

Com un camí sense retorn,
com una nit sense matí,
com una veu sense ressò,
la nostra veu.

Com una veu sense ressò,
com un camí sense retorn,
com una nit sense matí,
la nostra nit.

Riu amunt,
cap aigua no revé
riu amunt;
el temps se’ns mor als dits
cada nit.


Miquel Martí i Pol

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a abril 04, 2020 | 13:36
    Anònim abril 04, 2020 | 13:36
    No tinc paraules .... Que bonic!!! Gràcies!
  2. Icona del comentari de: Spleen a abril 11, 2020 | 00:55
    Spleen abril 11, 2020 | 00:55
    "Com una veu sense ressò, com un camí sense retorn, com una nit sense matí, la nostra nit". Textos exquisits, interpretacions sentides, emotives... Desconsol, impotència... Observant, atònits, que per alguns se'ls fa tard de refer camins... "I era trist. Com un jardí trist. Cap moixó no hi cantava"... Ales...

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix