“Encara que hagi tret millor nota que un company meu, ell es posa a explicar-me de què va aquell tema. Ho noto molt que quan un home ha d’explicar alguna cosa, encara que no tingui ni idea, el sol fet de ser un home li dona autoritat i comença a explicar-t’ho i a tractar-te com si no fossis ningú. M’hi trobo sovint, que si jo i un company tenim una idea similar, normalment ell m’ho comença a explicar com si tingués més autoritat, i llavors li faig preguntes i el burxo, i no en té ni idea. Jo tampoc, però no passa res. Parlen som si en sabessin, encara que no en sàpiguen. Només per escoltar la seva veu.”
M’ho diu la Clara, una noia que estudia segon de batxillerat a l’institut Moisès Broggi. Just al moment, un amic seu que ens escolta salta: “En mi ho has notat alguna vegada? Per què potser ho he fet i no me n’he adonat. Digue-m’ho, eh?” “No, no, tu no”. Crítica i autocrítica, anem bé, penso. Són 300 els adolescents que han escoltat la filòsofa Judith Butler (1956, Cleveland) parlar de gènere, dins del cicle Som adults? del CCCB, al costat del sociòleg i activista trans Miquel Missé. Llegim 14 reflexions compartides durant un debat obert i enriquidor.
Foto: oranges and lemons
* Reflexions de Judith Butler i Miquel Missé:
1. Ningú arriba al món com una persona, sinó com un home o una dona. Quan se t’assigna un sexe també se’t comuniquen unes expectatives. S’imaginen com serà el teu futur, com serà la teva feina, la teva sexualitat, el teu casament. S’estan imaginant la teva vida abans que te la puguis imaginar tu.
2. Qui és el líder? Qui lliga més? Qui és el marica de la classe? Qui és la puta de la classe? Per què si un noi camina afeminat, li diuen marica? És molt valent d’atrevir-se a caminar com vol. Tenim por dels qui es desvien de les normes de gènere perquè ens fa por la llibertat.
3. Estem massa limitats per les normes de gènere: no volem desviar-nos-en, ens encanten. Però tots tenim un paper a jugar perquè la gent pateixi menys i la violència i els insults es redueixin al màxim.
4. Què vol dir ser un noi o una noia? Per què hi ha gent que s’esforça tant a complir els estàndards?
5. Algunes persones viuen amb la por al cos de perdre la identitat de gènere: “Ballo així perquè no em mirin malament”, “Si faig un petó a un home, em diran marica”. O una dona es pot preguntar: “Si faig tal feina, seré poc femenina?” Ens hauríem de preguntar per què als 4 anys els nens s’abracen i a certa edat, no. O per què hi ha noies tan obsessionades en l’aspecte físic seu i de les altres noies.
6. Hi ha coses que deixo de fer per no ser menys femenina o per no ser menys masculí? En quines situacions em vigilo més? Per què hi ha nois que s’esforcen molt per ser nois i noies que s’esforcen molt per ser noies? El que caldria és que tots visquéssim amb menys por i amb més llibertat.
7. Moltes vegades es viu en soledat el fet de ser diferent. Això s’ensenya a classe? Per què no se’n parla? Per què els mestres no obren una conversa oberta en què no tinguem por de dir o de fer i que tothom es pugui explicar? Però, l’institut és culpable d’aquesta situació? No val més la pena pensar que els adolescents també sou una força i podeu fer propostes als vostres instituts? Que tingueu una idea més positiva i empoderada de vosaltres mateixos? Els mestres es poden adaptar a les vostres idees. Podríem passar de dir: “És culpa dels instituts” a “És gràcies als alumnes”.
8. No pot ser que hi hagi persones que visquin amb por de ser qui i com volen ser als instituts. Hauríem de substituir la por per coneixement.
9. La societat conservadora ens diu que només hi ha una manera de ser dona, i no és així. N’hi ha moltes: cadascú té el seu estil i la seva manera de fer.
10. Alguns homes tenen por del feminisme perquè creuen que les dones els substituiran a la feina, deixaran de donar-los plaer, d’estar subordinades a casa. Hi ha homes i dones que volen que les dones siguin molt femenines i subordinades. Hi ha dones a qui això els dona seguretat, perquè és un paper que ja coneixen i necessiten rebre la protecció de l’home.
11. Algunes persones són homòfobes per demostrar que són heterosexuals. Si estàs en pau amb qui ets, no et caldrà suprimir ningú. No hauríem de tenir por dels desitjos dels altres. L’educació hi influeix molt. No ets gai, lesbiana, bisexual ni transsexual? D’acord, però si l’altra persona ho és, respecta-ho.
* Reflexions de nois i noies del públic:
12. Al meu cosí petit li encanta ballar, li agrada moltíssim. I no ho fa perquè és de nenes. I veig com els nois no es fan abraçades ni petons perquè és massa gai.
13. Hi ha moltes noies que es passen una hora maquillant-se, que els diries: “Això no és un desfile”. Que si vas de festa, ho entens. Les sèries mítiques nord-americanes et pinten la noia popular com la que es maquilla i llavors sembla que per tenir èxit has d’anar maquillada. No et fa més o menys vestir-te d’una manera o d’una altra. Instagram, i els missatges que s’hi escriuren, ho reforça molt.
14. Jo era de les que jugaven sempre a futbol. Sempre m’he sentit més a gust amb els nois, a l’hora de jugar i de parlar. Quan era petita em deien marimacho perquè m’agradava jugar a futbol. No podia ser jo mateixa, em reprimia molt. Deixava de jugar, anava amb les noies, i sentia que no era jo. A aquestes persones que et discriminen per ser com ets els recomanaria educació, llegir i conèixer moltes persones i cultures, per tenir la ment oberta.
