L'agost del 2012, Patti Smith va ser entrevistada per Christian Lund al Festival de Literatura de Luisiana. Us oferim el consell que va adreçar als joves:
«Un escriptor o qualsevol artista no pot esperar ser acceptat per la gent. He fet discos que no han estat escoltats per ningú. Escrius llibres de poesia que potser només són llegits per cinquanta persones. I continues fent la teva feina perquè ho has de fer, perquè és la teva vocació. Però és bonic ser acceptat per la gent. Alguns m’han dit: "¿No creus que aquest èxit t'espatlla com a artista?" O bé: "Si ets punk, no vols tenir un disc d’èxit.” I jo els dic: "Mira, que et bombin." És així de simple: fas la teva feina per a la gent, i com més gent puguis arribar a emocionar, més meravellós és. No fas la teva feina pensant: "Només vull que la llegeixi la gent guai." Vols que tothom se senti transportat o, amb sort, inspirat pel que fas.
Quan era molt jove, ho passava malament, no tenia diners i William Burroughs em va donar un consell: "Construeix un bon nom. Mantén el teu nom net. No facis concessions. No et preocupis per guanyar molts diners o per tenir èxit. Preocupa’t per fer bé el que fas, per prendre les decisions correctes i per protegir la teva obra. I si construeixes un bon nom, amb el temps aquest nom es convertirà en la teva moneda. Recordo que quan m’ho va dir, li vaig dir: “Sí, però William, el meu cognom és Smith, ¿no?” És broma. Ser artista, ser un ésser humà en aquests temps, és molt complicat. Has de viure la vida amb esperança, intentant mantenir-te sa, ser tan feliç com puguis, i perseguir allò que vols: tant si és tenir fills, com ser forner, com viure al bosc, com intentar salvar el medi ambient, com escriure guions per a sèries de detectius. No importa gaire què sigui. El que importa és saber què vols i perseguir-ho i entendre que serà difícil, perquè la vida és realment dura.
Perdràs persones que estimes, et trencaran el cor, de vegades estaràs malalt, de vegades tindràs un mal de queixal horrible, de vegades passaràs gana. Però, d’altra banda, tindràs experiències bellíssimes: de vegades només el cel, de vegades una obra teva que et fa sentir meravellosament bé, o trobar algú a qui estimar, o els teus fills. Hi ha coses molt boniques a la vida. Així que quan pateixis, recorda-ho: forma part del paquet. Naixem i també hem de morir. Ho sabem. Així que té sentit que siguem molt feliços i que les coses també siguin fotudes. Simplement deixa’t endur: és com una muntanya russa, mai serà perfecta. Tindràs moments perfectes i complicats, però valdrà la pena, creieu-me.
Estic segura que cada generació podria dir que la seva època ha estat la millor i la pitjor alhora. Però crec que ara estem en una cosa diferent que no havia vist mai. És una època pionera perquè no n'hi ha cap altra a la història com aquesta. I això és el que la fa única. No és única perquè hi hagi artistes com els del Renaixement. És única perquè la tecnologia ha democratitzat l’autoexpressió. Abans, només alguns feien discos o escrivien cançons, ara tothom pot fer-ho. Tothom pot publicar un poema a internet i fer que la gent el llegeixi. Tothom hi té un accés que mai vist. Hi ha possibilitats de mobilització global. Hi ha possibilitats de fer caure aquestes corporacions i governs que pensen que governen el món, perquè podem unir-nos com un sol poble a través de la tecnologia. Encara estem intentant entendre quin poder tenim realment. Però la gent té més poder que mai. I crec que ara mateix estem passant per una mena d’adolescència dolorosa. ¿Què fem amb aquesta tecnologia? ¿Què fem amb el nostre món? ¿Qui som? Però això també ho fa emocionant. Tots els joves d’ara, les noves generacions, són pioners d’un nou temps. Així que només diré: mantingueu-vos forts. Intenteu divertir-vos, però manteniu-vos íntegres, sans. Perquè teniu molts reptes al davant. I sigueu feliços.»
