A partir de les obres d’una quarantena d’autores, «Cossos que parlen. Les representacions del cos en les autores de còmic. 1910-2022» explora la representació del cos femení des de principis del segle XX fins l’actualitat. El contingut de l’exposició és fruit de l’expertesa de la seva comissària, Marika Vila, en l’estudi de la dona com a objecte i subjecte del còmic aplicant la perspectiva de gènere.
Després de visitar vuit equipaments de la Xarxa de Museus Locals, entre 2024 i 2025, amb més d’11.700 visitants, ara es presenta una adaptació en versió reduïda amb reproduccions facsímil de les il·lustracions que han format part de la primera itinerància de l’exposició, però mantenint la documentació exposada a les vitrines, que és majoritàriament original.
La mostra, que està organitzada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i el Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat, visitarà el Masnou, Gavà, Igualada, Ripollet, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans, fins al gener de 2028.
Més de cent anys de còmic i il·lustració d’autoria femenina
La selecció d’obres planteja un recorregut que demostra com l’estereotip patriarcal ha sotmès les dones a rols de gènere i ha abusat del seu cos com a reclam comercial. L’exposició posa de relleu com al llarg d’aquest viatge la representació femenina ha carregat amb aquest llast fins que les autores han pogut expressar-se lliurement en favor de l’alliberament i l’empoderament de la dona.
El trajecte, de més de cent anys d’il·lustració i còmic a Catalunya, ressegueix el discurs de les dones en cada època, dins dels espais que els han estat permesos. Des de la tímida presència republicana fins al silenci que imposa la Dictadura, passant per les transgressions de les avantguardes de finals del segle XX, fins arribar a la implantació dels models del nou mil·lenni i les noves subjectivitats: fluides, múltiples i diverses.
La curadora de la mostra, Marika Vila, és llicenciada en Humanitats, Màster en Estudis de Dona i Doctora en Construcció i Representació de les Identitats Culturals de Gènere per la Universitat de Barcelona. Recent guanyadora del Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona, Vila va iniciar-se en la professió d’historietista i il·lustradora als anys 70 i és coneguda per les seves historietes per a públic adult amb un alt grau de compromís social. Forma part de la generació d’autores compromeses amb la conquesta de la democràcia i el moviment feminista que van aportar una mirada avantguardista i feminista al còmic.
Cinc àmbits, cinc contextos
L’exposició s’estructura en cinc àmbits lligats al context i als canvis socials, i un sisè espai dedicat a artistes digitals emergents que encaren la diversitat des de les noves tecnologies, les xarxes socials, l’autoedició i l’autopublicació en línia.
El primer àmbit, ‘De les dones del grup del Cu-Cut! a les ninotaires del Noucentisme’, mostra el creixement del còmic dins la premsa periòdica, dirigit a un públic masculí que ignora els drets de les dones. D’aquest període són les autores Lola Anglada, Laura Albéniz i Ana Maria Smith.
El segon àmbit, ‘La dictadura: de la submissió a una falsa llibertat tutelada’, està dedicat a la representació d’un cos femení “domesticat” dins l’ordre i el control imposats per la Dictadura. Aleshores la moda va esdevenir la tímida eina de canvi per a autores com Maria Pascual, Pili Blasco, Maria Claret, Rosa Galcerán, Carme Barberà, Purita Campos i Pepita Pardell.
A ‘El cos en conflicte: la transgressió feminista’ es tracta com s’utilitza l’humor per fer pedagogia en l’anomenat boom del còmic de finals del segle XX. Algunes autores d’aquesta època són Núria Pompeia, Montse Clavé, EIsa Plaza, Isa Feu i Marika Vila. El quart àmbit, ‘O el gir de la mirada eròtica’, està dedicat al pluralisme que dona veu als cossos femenins amb una visió de la representació que capgira el discurs normatiu i tendeix cap a la mirada eròtica. D’aquest període s’exposen obres de Mariel Soria, Laura Pérez Vernetti, Marta Guerrero, Ana Miralles i Marika Vila.
Situat en el canvi de segle, en el cinquè àmbit, ‘El nou mil·lenni: l’empoderament dels cossos plurals’, es mostren els nous models influenciats per superdones de la novel·la gràfica i heroïnes del manga i la seva massificació a través del cinema i la televisió, així com la irrupció de l’expressió femenina que utilitza les noves tecnologies i les xarxes socials. Formen part d’aquesta generació Raquel Gu, Antonia Santolaya, Luci Gutiérrez, Olga Carmona, Lola Lorente i Ana Penyas.
Finalment, ‘Les veus del cos a la cultura digital’, està protagonitzat per autores emergents que encaren la diversitat i la pluralitat fent ús de la tecnologia. En aquest darrer àmbit es projecten en format videogràfic obres de Bàrbara Alca, Clara Tanit, Flavita Banana, Carla Berrocal, Marta Cartu, Rosa Codina, Cristina Durán, Genie Espinosa, Ana Galvañ, Luci Gutiérrez, Nadia Hafid, Maria Llovet, Andrea Lucio, Susanna Martin Segarra, Laura Pérez Granel, Miriampersand, Sonia Pulido, Raquel Riba Rossy, Ana Belén Rivero, Sara Soler i Sandra Uve. Autores que, en un discurs creat per dones que es construeixen com a subjectes en llibertat, posen la mirada en la pluralitat i, com apunta Marika Vila, “tanquen el discurs en forma de Continuarà”.
Catàleg i recursos d’accessibilitat
L’exposició s’acompanya d’un catàleg que recull els continguts exposats, el detall de les obres exhibides i textos de la seva comissària, Marika Vila. La publicació es pot adquirir a la Llibreria de la Diputació.
«Cossos que parlen» és una exposició inclusiva que incorpora l’experiència sensorial per millorar la percepció a través dels sentits i que posa els continguts a l’abast dels visitants amb dificultats d’accessibilitat. El programa La Mirada Tàctil, de l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, n’ha adaptat els continguts, en col·laboració amb la Federació de Persones Sordes de Catalunya i el Servei Bibliogràfic de l’ONCE. La comunitat amb ceguesa o dificultat visual disposa de reproduccions en relleu d’algunes obres i la seva descripció amb macro caràcter i escriptura Braille. Per a la comunitat sorda signant i oralista es presenten codis QR vinculats al canal de La Mirada Tàctil a YouTube, on es poden visionar tots els continguts de la mostra en llengua de signes i amb subtítols. I per a les persones amb dificultats cognitives s’ha treballat en l’adaptació dels continguts en col·laboració amb la fundació AMPANS i amb l’Associació de Lectura Fàcil.
A més, el visitant disposa dels textos del full de sala traduïts del català al castellà, a l’anglès i al francès; i en l’apartat musical, l’exposició compta amb una ambientació sonora a partir d’una composició feta expressament per gaudir d’una visita més immersiva.
Itinerància per la Xarxa de Museus Locals
- Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata – Ripollet. Del 10 de gener al 24 de març de 2026.
- Museu Torre Balldovina – Santa Coloma de Gramenet. Del 31 de març al 30 de juny de 2026.
- Espai El Casinet – El Masnou. Del 30 de juny de 2026 al 29 de setembre de 2026.
- Museu de Gavà. Del 29 de setembre de 2026 al 12 de gener de 2027.
- Museu de Viladecans. Del 12 al 31 de gener de 2027.
- Museu de la Pell d’Igualada. Del 31 de gener al 29 de juny de 2027.
- Museu de Sant Boi de Llobregat. Del 5 d’octubre de 2027 al 14 de gener de 2028.
