Balaguer és l'única ciutat de Catalunya de fundació musulmana. El segle IX, militars i pobladors musulmans que pujaven de l'Àfrica amb l'ambició de conquerir Europa hi van establir un campament militar, i amb el temps, el campament va esdevenir una població en la qual van conviure cristians, jueus i musulmans durant dos segles.
Per Catalunya, la invasió musulmana de la península Ibèrica va implicar que el poder polític deixés de dependre de Toledo per passar a dependre de Damasc, primer, i Còrdova, després. També va implicar un enriquiment de la diversitat social i cultural del país, la identitat del qual, en paraules de la consellera de cultura, Sònia Hernández, "és fruit de la diversitat". I va ser una oportunitat que va permetre, amb la caiguda d'al-Àndalus, establir la capital del poder polític a Catalunya durant uns quants segles, per primer i últim cop en la història del país.
L'establiment del poder polític dels comptes catalans va anar acompanyada de l'expulsió o conversió forçada dels musulmans (integrats en totes les capes de la societat catalana), però és important distingir el moviment polític i militar de la neteja ètnica i religiosa. El poder polític a Catalunya ha de tenir per capital Barcelona, però el diàleg, la diversitat i la convivència que van estar presents a la Balaguer andalusina durant segles són, en paraules de la consellera Hernández, "valors més essencials que mai per construir una societat culta i orgullosa de si mateixa i del seu patrimoni". Com va recordar la consellera, durant quatre-cents anys, la meitat de la societat catalana va ser musulmana, i "les societats sempre s'han enriquit amb l'intercanvi".
La Paeria de Balaguer i la Generalitat han signat un acord històric per invertir més de 6 milions d’euros fins al 2028 en la recuperació integral del jaciment andalusí del Pla d’Almatà, situat als afores de la Balaguer actual. El Pla d’Almatà és considerat “la zona zero de Balaguer” i el jaciment d’època andalusina més gran de Catalunya. L'acord pretén convertir el jaciment en un espai visitable, per apropar la societat a una realitat històrica que no li queda tan lluny: habitants de Balaguer afirmen que avui en dia, Balaguer és "una ciutat internacional", perquè "hi conviuen gent d'origen paquistanès, marroquí, subsaharià, i de pobles i ciutats d'arreu de Catalunya". Ens cal preservar aquesta diversitat i potenciar un diàleg sincer, fructífer i en català entre totes aquestes persones per recuperar el millor de cada etapa del nostre passat i crear una Catalunya lliure, tolerant, rica i plena.
Tres anys per fer renéixer el Pla d’Almatà
Segons el conveni aprovat per la Paeria i la Generalitat, el projecte “Renaixement del Pla d’Almatà” es desenvoluparà en un termini de tres anys (2026–2028). L’objectiu central és recuperar, preservar i posar en valor aquest jaciment únic i integrar-lo en la xarxa de grans espais patrimonials de Catalunya. En concret, el pla defineix cinc grans àmbits d’actuació per fer possible aquesta transformació:
- Protecció i conservació del jaciment: millorar les mesures de protecció de les 27 hectàrees del jaciment arqueològic, evitant noves afeccions urbanístiques i garantint la preservació de les restes.
- Estudi i restauració de la muralla andalusina: investigar i consolidar els trams conservats d’aquesta fortificació del segle IX (se’n conserven uns 700 metres i 24 torres), amb obres de restauració previstes a partir de 2027.
- Adequació per a la visita pública: condicionament de l’espai perquè el públic hi pugui accedir i entendre’l, amb recorreguts senyalitzats i punts d’interès. L’objectiu és que el jaciment sigui totalment visitable l’any 2028.
- Millora d’accessos i itineraris: facilitar l’arribada al jaciment des de la ciutat i crear itineraris interpretatius per als visitants, integrant el Pla d’Almatà en l’oferta turística i educativa local.
- Creació de l’«Ull de la Història»: un nou espai immersiu i museogràfic dedicat a la divulgació del jaciment, aprofitant tecnologies com la realitat virtual per transportar els visitants a l’esplendor de la Balaguer andalusina.
A més d’aquestes cinc línies, el projecte inclou la construcció d’un centre d’interpretació i acollida d’uns 564 m² equipat amb espais de recerca, tallers i una sala d’experiència immersiva. Durant el 2026 es redactarà i licitarà aquest projecte arquitectònic, amb la previsió d’iniciar les obres el 2027 i que el complex estigui obert al públic el 2028. En paraules de l’alcaldessa Lorena González, es tracta d'una passa decisiva perquè administracions locals i nacionals uneixin forces en una actuació que “va molt més enllà d’un jaciment” i que es planteja “com un projecte de país” per a Balaguer. “Explicarem un espai únic que és el bressol de Balaguer”, afirma l’alcaldessa, subratllant també que es tracta “d’una inversió de futur, d’oportunitats educatives per a les noves generacions i de turisme sostenible”.
L'Empúries de Ponent
L’acord institucional ha estat revestit d’un fort simbolisme quant a la recuperació de la memòria històrica i la reivindicació de la identitat diversa de Catalunya. L'alcaldessa Lorena González celebra “una aliança institucional sòlida que farà del Pla d’Almatà l’Empúries de Ponent”. La ciutat aspira a situar el seu jaciment andalusí al mapa dels grans relats arqueològics del país.
Per la seva banda, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, destaca que el conveni és només “la primera pedra per saldar un deute històric” amb aquest jaciment i amb el territori de la Noguera. Hernández posa l’accent en la importància de reconeixer el llegat islàmic en la història catalana: “Estimar Catalunya no vol dir negar-li el passat musulmà, sinó reconèixer-lo, comprendre’l i investigar-lo com una peça fonamental del que som avui com a país”. En un moment en què els discursos d’odi i la tergiversació del passat estan a l’ordre del dia, la consellera reivindica la cultura i la recerca rigorosa com a antídot contra la intolerància, afirmant que el Pla d’Almatà ha d'esdevenir un “espai viu de memòria, coneixement i convivència” que situï Balaguer i la comarca de la Noguera “al centre de la recerca arqueològica catalana i mediterrània”.
També els experts locals en patrimoni celebren l’impuls d’aquest pla. Carme Alòs, directora del Museu de la Noguera (institució que custodia i investiga el jaciment), recorda que el Pla d’Almatà és literalment “la zona zero de Balaguer”, el lloc on va néixer la ciutat tal com avui la coneixem. Alòs descriu la grandària i importància del conjunt: ocupa 27 hectàrees de l’antic nucli emmurallat i conserva trams de muralla amb una vintena de torres; fou fundat com a campament militar islàmic al segle IX i va prosperar com a medina andalusina fins que la conquesta cristiana de l’any 1105 el va arrasar, deixant-lo abandonat durant segles. “Avui la fem renéixer”, proclama la directora del museu, posant de manifest el caràcter gairebé refundacional que té el projecte per a la ciutat.
