Un bon dia, Sòcrates va veure com un deixeble seu se li apropava alterat amb la intenció d'explicar-li una tafaneria: "¿Saps què he sentit dir de tu?". Sòcrates li va dir que es calmés i que, abans d'explicar-ho, li respongués tres preguntes. La primera va ser: "¿Estàs absolutament segur que el que m'has de dir és veritat?", i ell li va respondre: "No, m'ho ha dit un que ha sentit dir que...". Segona pregunta: "¿El que em vols dir és, com a mínim, una cosa bona, dita a fi de bé?", "Home, no, no és gaire bona", "Per tant, em diràs una cosa dolenta sense saber si és certa". I tercera: "¿És útil?" "¿Útil? No exactament". Sòcrates el va tallar: "Si el que m'has de dir no és ni veritable, ni bo, ni útil, més val que no m'ho expliquis". Aquests tres filtres de Sòcrates (de la bondat, de la veritat i de la utilitat) han travessat els segles. I és que encara avui, davant del que ens expliquen els altres o el que vulguem escampar nosaltres, ens podem fer aquestes preguntes: ¿el que diem sabem segur si és cert? ¿Ajudarà l'altre o li farà mal? ¿Li aportarà alguna cosa constructiva?
