Aguantar la mirada al passat no és fàcil. I menys quan saps que és allà on vas perdre la mare, el pare i la germana. I menys encara quan no saps qui ni com ni per què els va arrabassar la vida.

Però Pep Segarra (Miki Esparbé) és valent. Ell, detectiu d’homicidis, al costat del seu company d’ofici, Arnau Gispert (Francesc Orella), té la sang freda per estirar el fil del seu ahir, esquerdat i boirós, per intentar resoldre aquell assassinat múltiple. Perquè si durant anys ho ha intentat oblidar, ara el que és impossible és escapar-se’n.

La pel·lícula 10 trets, dirigida per Daniel Torres, que com que encara no està estrenada no ha entrat a la cursa dels Gaudí, aposta pel que costa tant de trobar al cinema català: un thriller fosc, de sang i fetge, de traïcions i d’històries d’aquelles que et tenen i et mantenen amb l’ai al cor. Des d’un pare que confon l’exigència amb la violència, passant per una mare que es refugia dins d’ella mateixa, fins a uns fills que comparteixen més angoixes que il·lusions. Tots deu amaguen una mateixa la realitat: la que ningú vol.

Nausicaa Bonnín, Mireia Ros, Lluís Marco, Javier Belrtán, Cristina Brondo, Francesc Colomer, Marina Comas i Santi Millán formen part d’un joc pervers de somnis i malsons, d’habitacions tancades, de paraules empassades i d’ocells engabiats, com les mentides condemnades a ser sempre mentides. ​

Una història que ens permet reflexionar sobre què no sabem, què no hauríem de saber i com canvia tot quan la veritat, de cop, t’esclata davant dels ulls i al fons del ventre i del pit.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Sandra G. a desembre 14, 2017 | 09:54
    Sandra G. desembre 14, 2017 | 09:54
    Ostres, quines ganes de veure-la!

Respon a Sandra G. Cancel·la les respostes

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix