“A vegades no parlo amb ningú del matí fins a la nit, i a la nit no em surt ni la veu”. Ho explica Mercedes, una bilbaïna de 89 anys, que ha participat, amb l’artista mexicà Rubén Orozco, a l’espot Invisible soledat del BBK. “Faré 89 anys, se’t van morint els amics, la família. I et vas quedant més sola. Abans no ho patia tant perquè tenia la meva vida, però ara ja no la tinc.”


Aquesta escultura hiperrealista de Rubén Orozco es diu “L’última persona morta en soledat” i ha estat instal·lada al Paseo del Arenal de Bilbao per mostrar “no només com moltes persones moren soles, sinó l’abandonament social que pateixen abans de morir.”

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Rampaire a desembre 03, 2019 | 15:12
    Rampaire desembre 03, 2019 | 15:12
    L'article m'ha fet pensar en una cançó del meu últim disc: "12 d'abril" https://youtu.be/ARv4_3alg0s Demà al matí anirà abans que de costum a buscar el pa. Comprarà uns pastissets per si, sense avisar, ve a visitar-la algun dels néts. I encara no s'ha acostumat a posar a taula només un plat. No hi ha converses ni res més que els monosíl·labs dels coberts a la sobretaula. Totes les tardes són iguals des de les vistes del finestral. Fins al capvespre fa ganxet, un cobrellit i dos tapets que per Nadal regalarà a sa nora. Lo temps s'atura a tres quarts de cinc cada 12 d'abril, tot lo seu món penja d'un fil. A l'ombra dels xiprers farà un cop més aquell darrer camí que un dia no tindrà tornada.
  2. Icona del comentari de: Anònim a desembre 04, 2019 | 08:41
    Anònim desembre 04, 2019 | 08:41
    Simplemente egoismo colectivo

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa