Carrega llibres i llibres i més llibres. Va cap a l’escola, amb el seu pare, però durant el camí no hi ha temps per encantar-se. Ni tampoc abans de sortir de casa. Ni tampoc quan arriba a classe. Sobre la taula hi ha la fitxa, a les mans té les ganes d’imaginar.

Dirigit per Daniel Martínez Lara i Rafa Cano Méndez, Alike ha guanyat el premi Goya al millor curtmetratge d’animació del 2016, entre d’altres guardons. El curt deixa clar que l’excés de rigidesa desdibuixa no només la identitat dels nens, sinó també dels grans. I reivindica la necessitat d’estimular la creativitat, de donar ales i de sentir-se viu.


 

Comentaris

  1. Icona del comentari de: quimasr a desembre 12, 2016 | 20:25
    quimasr desembre 12, 2016 | 20:25
    cal fer un esforç individual i col.lectiu per no escanyar la curiositat, la creativitat , la vida dels nostres infants...siusplau...és urgent!
  2. Icona del comentari de: Manoli1973 a desembre 13, 2016 | 14:31
    Manoli1973 desembre 13, 2016 | 14:31
    Sense creativitat, ni imaginació, ni espontaneïtat... ens convertim en esclaus de la nostra pròpia vida ?
  3. Icona del comentari de: Anònim a desembre 13, 2016 | 15:07
    Anònim desembre 13, 2016 | 15:07
    Tan de bo els nens i les nenes del segle XXI tinguin com a mínim la oportunitat de ser creatius. La infantesa als anys setanta ser creatiu era sinònim de raro, diferent, estrany i una pèrdua de temps. Per sort al cap dels anys un s'adona que ser diferent es més divertit i et permet veure el món amb uns altres ulls.
  4. Icona del comentari de: Melania a desembre 14, 2016 | 00:04
    Melania desembre 14, 2016 | 00:04
    No tinc paraules... preciós. Dediquem més temps d'alegries als nostres fills, no siguem tant durs, deixem que siguin creatius i descobreixin el món acompanyant-los en el camí.
  5. Icona del comentari de: Ilham a desembre 21, 2016 | 23:20
    Ilham desembre 21, 2016 | 23:20
    Muy bonito,y tan real! Es verdad demos un poco de color a este mundo tan gris que nos acaba convirtiendo en robots. Dejemos que lo emocional y lo que realmente hace latir el corazon invada nuestro dia a dia. Por desgracia, la sociedad de hoy valora mas la rigidez, el material y la aparencia. Pero esto nos hace feliz?De verdad queremos esto para nuestros hijos?
  6. Icona del comentari de: Anònim a desembre 30, 2016 | 09:22
    Anònim desembre 30, 2016 | 09:22
    Jo hi sigut una mare que envuïda per la feina i el desitj de fe una carrera laboral brillant, no vaig dedicat el temps necessari els meus fills. Tot i haver tingut la sort de que son unes grans persones, avui que estic jubilada m'hen panadeixo de no haber-ne dedicat mes temps amb ells, hi perdut tantes coses, tantes experiencies... Aquet temps mai es recupera i ho sento de veritat!!!

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa