Foto: TVC


La Calduch, asseguda al sofà, repassa el seu text del Romeu i Julieta que s’ha d’estrenar la temporada vinent al Nacional (transgressorament adaptada, esclar: ella fa de Romeu); s’incorpora, estira el braç i apaga la cigarreta al cendrer que reposa a terra mentre clava una llambregada al seu fill, que fa estona que seu a la taula del menjador submergit entre papers.

–Em sembla que no t’havia vist mai treballar tant durant les vacances, nen –li etziba. Agafa la copa de vi, en fa un glop i afegeix: –No em diràs pas que t’estàs preparant les classes?

–Au, mama! Que no em coneixes? –fa el Merlí sense aixecar la vista del paper que sosté entre les mans–. A més, què vols que prepari? Si escrivint el nom d’un filòsof a la pissarra ja en tinc prou. De tant en tant deixo anar alguna paraula en grec, i llestos.

–Doncs què fas tan capficat?

–Repasso la llista dels alumnes del curs vinent: aviam quines mares em puc follar.

–Ai, nen! Cal que siguis tan malparlat? I no pots fugir dels pares com fa la resta de professors?

–Dels pares ja en fujo, només m’interessen les mares. I ja saps que hem de dir follar cada cinc minuts, mama, que així tot és molt més versemblant.

–Versemblant? No em facis riure, nen. Tu creus que algú s’ha empassat que el primer capítol, tot just arribar, ja et follessis la profe d’anglès?

–S’ha d’anar per feina, mama, que això no és The Wire i si no passen coses la gent es cansa i posa Telecinco –aixeca els ulls de la llista i fa un somriure burleta–. I aquest follessis sobrava, no fa ni un minut del meu.

–És que jo surto molt poc i he de fer mèrits –rondina ella–, que quan menys t’ho esperes et substitueixen per una iaia–. Escura d’un glop la copa de vi, s’aixeca del sofà i s’acosta a la taula, contemplant l’estesa de paperassa per damunt l’espatlla del seu fill–. Així, què? Quina mare et repassaràs la propera temporada?

–Està complicada, la cosa –esbufega el Merlí–. La mare de la Berta promet, però em fa por, encara em voldria fer metxes rosses. I la del Joan em posa, però l’estirat del seu home està malalt, i fins i tot un malparit com jo té principis… sobretot si és el protagonista.

–I la mare del teu fill, també la tens en compte…? –li pregunta ella, amb mala llet, tustant-li les espatlles.

–Només en cas d’emergència –respon el Merlí, sense immutar-se–. Ara estava repassant la llista de professores. La de llatí té l’al·licient afegit que li tocaria els collons al cretí de l’Eugeni. I després hi ha la Glòria, que s’acaba de quedar vídua…

–Collons, nen! –fa ella, tot tornant cap al sofà–. Em pensava que els qui havien de trempar eren els teus alumnes… Bé, mentre no se t’acudeixi embolicar-te amb una alumna.

–Això ho reservem per quan baixi l’audiència, mama.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a gener 08, 2016 | 22:47
    Anònim gener 08, 2016 | 22:47
    jajajaja! bonissim! una mica passat de voltes, però una caricatura molt encertada :)

Nou comentari

El piano

L’orquestra on tothom hi pot tocar

La UVic ha impulsat un màster per fer arribar l'art a tot arreu

Piano Man

Toca otra vez, viejo perdedor,/ haces que me sienta bien

Viva la vida

Be my mirror, my sword and shield/ My missionaries in a foreign field

Si arribeu

La fragància del cos que no podré estimar

Passadís

Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià
Vista de l'exposició que el MACBA dedica a l'obra de Teres Lanceta. Foto: Miquel Coll

La Nit i el Dia del MACBA

El museu obre les portes amb activitats especials durant dues jornades

Els actors del personatge

14 figures històriques i els intèrprets que els han dut al cinema

Magritte, la màquina de jugar

El CaixaForum Barcelona presenta l'obra del pintor surrealista en una exposició