El sentit de les coses

«Hem de treballar com si creguéssim en el futur: si no, tancaríem la paradeta i avall»



La fundadora i directora de Catorze, la periodista Eva Piquer, va pronunciar la xerrada «El sentit de les coses» a la 2a Convenció de la Xarxa de Mentores i Mentors per a la reactivació laboral, impulsada per Barcelona Activa. Hi explica com i per què va muntar el digital cultural Catorze, i per què creu que hem de viure i hem de treballar com si creguéssim en el futur. La podeu veure i escoltar en aquest vídeo, a partir del minut 25:



Reproduïm a continuació un fragment de la ponència:

En una carta a la seva amiga Anna Murià, l’escriptora Mercè Rodoreda va dir: “De la manera que estan les coses a casa nostra i tal com rutlla –com no rutlla–la política de la nostra gent, crec profundament que l’única eficàcia és l’esforç personal de cadascú de nosaltres i allò que més compta, l’obra feta, ben feta”. Que s’assembla bastant al que deia Joan Maragall: “El món s’arreglaria bé tot sol, només que tothom fes el seu deure amb amor a casa seva”.
 
I en una entrevista del 1992 al químic i pedagog Enric Casassas Simó, pare del poeta Enric Casasses i de la traductora Anna Casassas, publicada a la revista El Temps, hi vaig trobar una declaració que no em pot agradar més. L’Enric Casassas deia: “S’han de fer coses encara que sembli que no en traurem res. Crec que s’ha d’actuar com si creguéssim en el futur. I aquest condicional és una de les normes de la vida. Com si la feina fos eficaç”.
 
Hem de treballar com si creguéssim en el futur. És això. Hem de viure pensant que ens podem morir avui, però sabent que demà és probable que encara seguim vius, perquè si no ens posem a plorar i avall. I hem de treballar, hem de fer les coses, com si creguéssim en el futur, perquè si no tancaríem la paradeta i avall.
 
I com es fan les coses quan creus en el futur? Doncs esforçant-nos en cada tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que hi poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat.
 
I què és el més important de cada cosa que fem? Que tingui un sentit, que sapiguem en cada moment per què estem invertint els esforços en allò i no en una altra cosa.

[…]

Jo trobo que donar sentit a la vida és un repte massa gros, així d’entrada. Però potser es tracta de fer-ho a la manera de Joan Maragall: si donem sentit a cada cosa que fem, com si en depengués la salvació de la humanitat, “si tothom fa el seu deure amb amor a casa seva”, potser al final estarem donant sentit a la vida sencera.

 



El programa Mentoring+, de l’agència municipal Barcelona Activa, compta amb una xarxa de mentors que, de manera voluntària, acompanyen persones del seu mateix barri que estan en procés de recerca de feina.
 

Comentaris

    Gemxx Novembre 22, 2020 12:49 am
    M'ha agradat molt sentir el projecte de Catorze, de forma tant personal, directe i clara com l'aigua. He somrigut i creat moltes complicitats. Enhorabona, som moltes que gaudim amb la vostra feina i espai cultural.. Per molts anys més i gràcies.
    Sara Torres Novembre 23, 2020 12:01 pm
    Gràcies Eva! M'ha encantat la teva xerrada. Totalment inspiradora!
    Mon Folch Desembre 11, 2020 1:55 pm
    Felicitats Eva! Per la teva trajectòria i El sentit de les coses, genial. El meu avi també tenia emmarcat el text de Joan Maragall que has comentat, és bo tenir-lo present.

Nou comentari