Us oferim la conferència Inacabar el món, pronunciada al CCCB per la filòsofa Marina Garcés.

1. Ens diuen que el nostre és el temps del tot s’acaba. Sembla que s’ha acabat la història, les ideologies i revolucions, el progrés, el futur com a promesa. Estem vivint com se’ns acaba el temps.

2. Quin és aquest temps que s’acaba? El temps vivible, el temps en què encara podem intervenir sobre les nostres condicions de vida.

3. Ens trobem en un després de la postmodernitat, en un després del després. En una condició pòstuma.

4. El present del capitalisme global semblava que havia de durar sempre. El futur ja no era necessari, ja hi érem. Era un present etern.

5. La condició pòstuma és la del no-futur del capitalisme desbocat.

6. La nostra mort històrica ja va tenir lloc al segle XX. Va ser llavors quan vam viure la mort massificada de milions de persones.

7. El sentit de la nostra condició pòstuma no està en un futur amenaçador: està en un passat que encara és el nostre present i en un present que encara no hem superat.

8. Les filosofies del segle XX són filosofies del temps trencat.

9. La filosofia ens permet anar més enllà de la mort històrica.

10. La filosofia és una interrupció del sentit del món que obre la possibilitat de fer-ne una altra experiència.

11. La consciència de la mort és el que ens fa humans. Però no sabem res del nostre final.

12. Des del no-saber hem de trobar quins són els nostres límits, sobretot el límit de la dignitat i el de l’intolerable. No sabem què tornarà a passar, però hem de poder dir “mai més”.

13. La poesia és l’esperança de trobar una paraula que no mata, sinó que ajuda a respirar. La poesia és la confiança de poder trobar almenys una paraula vertadera.

14. El temps vivible és nostre, si no ens deixem condemnar a mort pòstumament abans d’hora.

Foto: Miquel Taverna

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix