La Jeanie té vuitanta-un anys, el Will vuitanta-quatre i l’Adina, noranta, i formen un triangle amorós. Will ho diu ben clar: “No vivim fora de la llei, sinó per sobre”. I això és el que ha retratat durant quatre anys (al projecte Senior Love Triangle) la fotògrafa Isadora Kosofsky, que quan els va conèixer només en tenia disset: “Intenten trobar consol entre ells. Cada dia busquen una nova aventura. Però l’emoció revela tristesa: vaig sentir el dolor que vivia a sota de la superfície del romanticisme”.
Un projecte que reflexiona sobre la mirada i els prejudicis de la societat envers la gent gran –i sobretot en relacions com aquesta–, sobre com viuen la solitud i com se’n protegeixen, i sobre com ni el desig, ni els gelos, ni els alts i baixos ni els aferraments emocionals caduquen amb els anys: “No era una relació poliamorosa, era un triangle marcat pels vincles de control i la mostra d’afecte”.
Escoltem el TED que en va fer la fotògrafa –del qual n’hem extret 14 fragments– i us n’oferim algunes imatges.
1. Jeanie, Will y Adina són tres adults grans que tenen una relació especial. Es defineixen com un refugi contra la solitud de la vellesa.
2. Els vaig conèixer en una residència, on feia tres anys que feia fotos. Una nit, mentre s’apropaven a la porta, els vaig veure i vaig sentir-hi una connexió immediata. Encara que no sabia els detalls del seu triangle amorós, vaig tenir la intuïció que havia de descobrir qui eren. L’endemà, vaig preguntar-ho a una infermera i em va dir: “Ah, estàs parlant del trio”.
3. El trio sortia cada dia a mostrar-se en cafès i botigues de dònuts, parades d’autocars i cantonades. Aviat em vaig adonar que l’objectiu d’aquestes sortides era trobar consol i sentit a les coses. El trio buscava combatre l’aïllament a través de les seves trobades en públic. Tot i això, fins i tot quan estaven agafats de la mà, ningú els veia.
4. A vegades pensem que quan envellim perdem aquells desitjos que teníem de joves. En realitat, quan vaig conèixer el trio jo era una fotògrafa adolescent que va veure el seu comportament com un reflex de la por a l’exclusió i al desig d’intimitat que jo també sentia.
5. Estava connectada en la seva invisibilitat, que vaig patir durant la meva adolescència.
6. Mentre caminàvem pels carrers de Hollywood en un barri de guionistes, actors i directors, el trio va assumir la invisibilitat que senten els vells. I jo em preguntava: com pot ser que ningú vegi aquests tres éssers humans? Per què soc l’única que els veu?
7. Anys més tard, quan vaig començar a publicar aquesta obra, vaig notar que aquesta història posava la gent molt incòmoda. Potser perquè el trio no adopta les nocions convencionals associades a l’amor, al festeig o les relacions. Eren invisibles per al públic i els seus companys. Volien pertànyer a algun lloc, però segons semblava només es tenien entre ells. Jo també volia pertànyer a algun lloc.
8. Però més enllà de desafiar les normes socioculturals dels avis, el trio exposa la por a l’aïllament. Al final del dia, cadascú torna a la seva respectiva residència.
9. Un dia, parlant amb la Jeanie, em va dir: “Compartir en Will és com tenir una pedra a la sabata. Una relació entre un home i una dona és privada. És una parella, no un trio.”
10. Tenia uns 17 anys quan vaig conèixer el trio, i vaig ser la seva ombra durant quatre anys. Podem veure realment les etapes del desenvolupament social, que l’adolescència i la vellesa són períodes similars, ja que presenten dubtes sobre la identitat.
11. Em vaig identificar amb les dones. Però també amb en Will, que em va fer prendre consciència de la divisió que hi ha en mi. El cisma que moltes vegades es produeix entre el que desitgem i la realitat de la nostra situació.
12. Abans de començar aquesta sessió de fotos, jo també estava enamorada de dues persones diferents que es coneixien, i jo era el motiu pel qual es barallaven. Però també sabia què volia dir estar a la base del triangle, com la Jeanie o l’Adina, i preguntar-me “per què no soc suficient?”
13. Quan mirava a través del visor, trobava tres figures d’avis i m’era impossible negar que, sense que importi la diferència d’edat, cadascú de nosaltres busca omplir aquest buit habitual amb altres persones.
14. Potser la incomoditat que produeix mirar la història de la Jeanie, el Will i l’Adina és un recordatori que mai, ni al final, podem aconseguir aquella fantasia de vida que ens imaginàvem per a nosaltres.
Jeanie no seu a la mateixa taula que Adina i Will a la gelateria.
Foto: Isadora Kosofsky
Jeanie i Will es fan un petó després d’una baralla.
Foto: Isadora Kosofsky
Adina i Jeanie s’agafen de la mà mentre Jeanie parla amb Will en un carrer de Los Angeles.
Foto: Isadora Kosofsky
Jeanie està estirada al terra de l’apartament de Will i li agafa una cama.
Foto: Isadora Kosofsky
Adina abraça Will per l’esquena mentre ell abraça Jeanie en una botiga. Les dones, en un principi, es disputaven l’atenció d’ell, fins que es van adonar que, amb la muntanya russa d’emocions que ell mostrava, no era l’ideal d’home que hi projectaven.
Foto: Isadora Kosofsk
