Vull tornar a viure

Revivim el final de la pel·lícula més coneguda de Frank Capra


George Bailey –un perdedor de bona pasta– desitja no haver nascut i, com a mal menor, és a punt de posar fi a la seva vida. Des del cel, envien algú encarregat d’ajudar el suïcida: un àngel que encara ha de guanyar-se les ales. L’àngel fa que George vegi com seria la vida si ell no hagués existit.


Tots sabem que la història acaba bé, perquè tots hem vist It’s a Wonderful Life (Que bonic que és viure en la versió catalana). Una pel·lícula que potser és el que ara en dirien bonista, però també és menys ensucrada de la idea que en tenen els qui fa anys que no se la miren. És, en tot cas, la pel·lícula més coneguda de la filmografia de Frank Capra, un cineasta que ja havia guanyat tres Oscar al millor director quan va dirigir el 1946 aquest conte de Nadal –és l’adaptació d’un conte de Philip Van Doren Stern– amb final feliç.

Tot i que d’entrada va ser una decepció comercial, el temps va acabar fent allò que només fa de tant en tant: justícia. “Crec que és la millor pel·lícula que he fet. Més encara, crec que és la millor pel·lícula que s’ha fet mai”, va afirmar Capra a la seva autobiografia. Frank Capra va néixer el 18 de maig del 1897 a Itàlia i va morir el 3 de setembre del 1991 a Califòrnia.

No ens cansaríem mai de tornar a mirar (i tornar a mirar, i tornar a mirar) els últims minuts del clàssic It’s a Wonderful Life.


La mateixa escena, doblada al castellà:

Foto: Liberty Films

Nou comentari