On s'esbalça la barca
Diré el que més m’agrada de tu: barca,
llengua, tendresa, ulls, genives, cingles,
dents, duna, pena, lluna, pit, oratge,
natges, somriure, dits, desig, cintura,
pell, arbre, boca, cabells, risc i ventre,
foscor, follia, raó, rella, sexe...
Tot s’arbra com un tot dins el meu sexe
i em pren amb rems i veles, vents i barca.
Tot s’esquera a ple brull i m’omple el ventre
i en un crit de verema amara els cingles.
Res no calla, amb la dalla a la cintura:
tot neix i els pits donen llet a l’oratge.
Hi ha una deu fosca on em xucla l’oratge
per nodrir-te quan fem nit al meu sexe.
Venim del teu, pel gual de la cintura,
i parem festa on s’esbalça la barca.
Quanta tendresa rodola pels cingles
i aviva els dits a l’areny del teu ventre!
Com em tempten els marges del teu ventre
on cireres de llop i de l’oratge
criden els llavis i convoquen cingles
i encenen el somriure del meu sexe.
Volen els fruits, llavors a flor de barca,
i troben solc i pena a la cintura.
Saó de lluna solca la cintura
quan el desig pren l’horitzó del ventre
i salpa la raó de duna i barca.
Creix la sal als cabells i creix l’oratge,
creix l’arbre i se m’abraça com un sexe
i la remor de bosc desborda els cingles:
Remor de bosc en les ones dels cingles,
remor de dents on parla la cintura,
remor de llengües en foc i en el sexe,
remor de sègol en la nit del ventre,
remor, follia de geniva, oratge
quan t’endinses en mi, amb risc i barca...
Remor de tot a la barca amb què em cingles
quan faig d’oratge a la teva cintura,
boca al teu ventre i rella en el teu sexe.
Llengua abolida. Poesia completa 1973-1998
Maria-Mercè Marçal
Primera edició en aquest segell: març del 2017
Quarta edició: juny del 2018
© Hereves de Maria-Mercè Marçal, 2017
© d'aquesta edició, Edicions 62, s.a.
