«Han hagut de passar molts anys fins que he sigut capaç d’escriure aquest llibre. Tenir un germà enganxat a l’heroïna m’ha marcat tota la vida. Fins i tot molt temps després de la seva mort. Per això aquest llibre parla de mi. Al mateix temps, és el testimoni d’una època, amb records bons i dolents, en la qual no sabíem res de les drogues ni dels germans.» Al llibre L’última vegada que et dic adeu Natza Farré dissecciona les seves vivències com a germana petita d’un drogoaddicte. Ho fa en primera persona, en un relat honest i valent que no esquiva ni ensucra la incomoditat. Com tantes altres famílies que ho van patir, la seva era una família de classe mitjana als vuitanta que es va trobar per primera vegada amb l’heroïna i totes les seves conseqüències. A partir dels records i de la correspondència familiar dibuixa una època i fa, alhora, un retrat molt personal d’una vida plena d’esperances petites, victòries efímeres i recaigudes. Us n'oferim 14 fragments.
1. Ningú no parla dels germans. Hem estat els testimonis invisibles i invisibilitzats. Som una categoria poc tractada en aquest tema. Normal. Els germans no els triem i tenim una condició inferior que la dels pares o els fills. A nosaltres, senzillament, ens han posat allà.
2. Els records hi són i emergeixen, alguns amb més força que d’altres. Però què són exactament els records?
3. El record del meu germà és implacablement trist. Com un ventilador oblidat en una habitació d’hivern, la terra acabada de cremar o una amistat que es trenca. No el vull recordar. Me’l vull treure de sobre. És una boira persistent.
4. Jo no vaig conèixer el meu germà. Hi vaig conviure. Vaig compartir temps i espai amb un nen i amb un home que sempre eren lluny.
5. Els germans, com els pares, te’ls estimes primer per obligació. I després ja no saps si te’ls estimes o no.
6. Amb els germans compartim una mirada idèntica i una manera molt diferent de viure.
7. És difícil pertànyer a una família i és dur no tenir-ne.
8. Hi ha persones que fugen de les altres per aprensió. És comprensible. Les malalties fan angúnia.
9. Què has de fer més important que anar a dinar amb nosaltres? Anar a buscar les cendres del meu germà.
10. Qui decideix quina vida és millor? La que és més plena? La més plena de què? Una vida és una vida i cadascú l’omple del que pot.
11. No sé per què la gent vol veure pel·lícules de terror. Que miri llibres de medecina.
12. El dolor era insuportable i permanent, com els narcisistes que governen el món.
13. Les mudances tenen un impacte emocional molt fort. (...) Quan desapareixen les últimes caixes i només queda un espai buit on abans hi ha hagut festes, ruptures, sexe, converses, nits llargues i dies eterns, tempestes, roba estesa, plats trencats, llàgrimes i carícies, el buit el notem per dintre, mentre s’estén la sensació estranyíssima d’haver desposseït de vida un temple que la conservava.
14. No sé què n’hem de fer, dels morts, però tenir-los guardats a l’armari no és una bona idea.
L'última vegada que et dic adeu
© Natza Farré
© Editions du Seuil, 1977
© d’aquesta edició, Futurbox Project, SL, 2015
© de la traducció, Claudia Casanova, 2015
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
