Germinal s’obre amb l’arribada del protagonista, Étienne Lantier, al món miner del nord de França. Ben aviat descobreix les condicions extremes de treball i de vida dels miners, i se li comença a despertar una consciència política i sindical que acabarà encenent l’espurna d’una vaga col·lectiva. Una situació que posarà a prova la comunitat: entre la gana i la repressió, entre l’amor i la desesperança, la lluita obrera pren forma com a epopeia universal. Escrita amb la intensitat i fidelitat minuciosa del naturalisme, la novel·la d’Émile Zola (2 d’abril del 1840, París - 29 de setembre del 1902, París) combina la denúncia social amb un retrat humà i colpidor de personatges atrapats entre l’opressió i l’esperança.
La metàfora del títol —el “germinal”, el mes de la primavera revolucionària al calendari republicà francès— ressona com una promesa de futur: malgrat la derrota, la vida germina. Germinal és, doncs, alhora un clàssic del segle XIX i una obra d’una actualitat incontestable: un cant a la dignitat i a la resistència. La Casa dels Clàssics l'ha publicat a la col·lecció «Bernat Metge Universal», en la traducció d'Anna Casassas i amb pròleg de Maria Sevilla Paris, que diu: «En tot procés revolucionari, garantir la instrucció de la classe treballadora és essencial, i això queda ben palès a Germinal. Ara bé, per anar més enllà de la teoria i de les bones intencions també cal mètode i, sobretot, cal aprendre a definir els horitzons a què es vol aspirar. En altres paraules: en tot procés revolucionari cal molta imaginació política, i és precisament això —la imaginació, la fantasia, la ficció: la literatura— el que la societat del treball, la cultura de la inatenció i el modern feudalisme tecnològic ens estan arrabassant.» Us n'oferim 14 fragments:
1. El vell era l’avi, en Bonamort, que com que treballava de nits dormia de dies, de manera que el llit no es refredava mai, sempre hi havia algú que hi roncava.
2. Potser era que, sense queixar-se de ningú, el que passava és que els obrers no guanyaven prou.
3. Aquelles dues criatures no s’entenien gaire, només s’abraçaven amablement quan dormien.
4. El sorprenia el coratge d’aquell noi, la valentia amb què s’havia agafat al carbó per no morir-se de gana.
5. —Set fills, però ¿per què? Mare de Déu!
—Quina imprudència —va murmurar la senyora.
La Maheuda va fer un gest vague d’excusa. Oh, això... No hi pensaven, anaven venint. I, de totes maneres, quan creixien ajudaven a tirar endavant la casa.
6. Tota despesa que no donava profit els semblava estúpida.
7. —Això s’acabarà, vindrà un dia que els amos serem nosaltres!
8. Es plantejava tota mena de preguntes confuses: ¿per què la misèria dels uns?, ¿per què la riquesa dels altres?, ¿per què aquests sota la bota d’aquells, sense cap esperança de canviar mai les tornes?
9. Com que Déu era mort, la justícia era la que havia de garantir la felicitat dels homes, fent regnar la igualtat i la fraternitat.
10. Dins seu es rebentava una bossa de rancúnia, una bossa enverinada que s’havia anat omplint lentament. Anys i anys de gana els torturaven amb un desig de brutalitat i destrucció.
11. ¿No hi havia el perill que el món nou cresqués de mica en mica corcat per les mateixes injustícies que el vell?
12. Aleshores, davant d’aquesta visió d’una misèria eterna, el maquinista va exclamar amb veu dura que, si la justícia no era possible amb l’home, calia que l’home desaparegués.
13. La gelosia el feia tornar boig.
14. Hi havia homes que pujaven, un exèrcit negre, venjatiu, que germinava lentament als solcs, creixent per a les collites del segle vinent, i la seva germinació ben aviat faria esclatar la terra.
Germinal
Títol original: Germinal
1a edició: octubre del 2025
© de la traducció i l’epíleg, Anna Casassas Figueras, 2025
© del pròleg, Maria Sevilla Paris, 2025
© d’aquesta edició, La Casa dels Clàssics, 2025
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
