A Patrimoni l'escriptor nord-americà Philip Roth (Newark, 19 de març de 1933 - Manhattan, 22 de maig de 2018) va relatar el final de vida del seu pare. L'editorial Flâneur l'ha publicat en la traducció de David Cuscó. Us n'oferim 14 fragments:
1. Però recorda una cosa: no pots evitar que el teu pare es mori, i pot ser que no puguis evitar que pateixi. He vist centenars de persones que han hagut de passar per tot això amb els seus pares.
2. Mira, pots estar content, va dir el metge; tret d'un ull cec, una orella sorda i mitja cara paralitzada, tenia tan bona salut com un home vint anys més jove.
3. El lavabo feia pudor, les catifes estaven brutes i pocs electrodomèstics de la cuina haurien pogut passar la revisió d'un inspector de sanitat, tret que s'hagués deixat subornar.
4. Ell, com tothom, només entenia el que entenia, tot i que el que entenia ho entenia ferotgement.
5. Llavors li vaig deixar anar quatre paraules, quatre paraules que mai li havia dit en tota la meva vida: "Que em facis cas", vaig dir. "Posa't un suèter i les vambes." "Que em facis cas", li dic... i me'n fa. La fi d'una era, el començament d'una altra.
6. No vull cap dona. No puc oferir res a cap dona. Tinc vuitanta-sis anys.
7. A vuitanta-sis anys, amb un tumor enorme al cap, era millor que continués portant, a cada banda de la brida, els aclucalls que l’havien ajudat a arrossegar la seva càrrega, sempre endavant, tota la vida.
8. D’aquesta manera aconseguia no pensar gaire en el tumor, parlant dels morts, dels que s’estaven morint i dels amics que estarien més bé si s’haguessin mort.
9. Tota l'estona penso que la feina de debò, la feina enorme i invisible a què es va dedicar tota la vida, ell i tota aquella generació de jueus, va ser convertir-se en americans.
10. El que el pare té d'Europa és la supervivència. Són gent que no es rendeix mai. Però són millors que Europa, també. Tenen gratitud i idealisme. Una honradesa fonamental.
11. Fins i tot els malparits es moren —va dir el pare—. L'única cosa bona de la mort és que també s'emporta els fills de puta.
12. Si al cementiri no hi ha ningú que t’observi, pots fer algunes coses una mica excèntriques per tal que els morts no semblin morts. Però fins i tot si te’n surts i t’esforces prou per sentir-ne la presència, continues anant-te’n sense ells. Els cementiris demostren, si més no a la gent com jo, no pas que els morts són allà, sinó que se n’han anat. Se n’han anat i nosaltres encara no.
13. Tot just l’estiu abans que la mare morís, m’havia dit que estava pensant a divorciar-se. Sentir la paraula divorci en boca de la mare em va sorprendre gairebé tant com si hagués deixat anar una obscenitat.
14. Has perdonat el teu pare. Li has perdonat la inflexibilitat i la manca de delicadesa, i la voluntat de fer encaixar tothom en el mateix motllo. Tots els fills paguen un preu, i el perdó implica perdonar també el preu que has pagat.
Patrimoni
© Philip Roth
Títol original: Patrimony. A True Story
© 1991, Philip Roth
© de la traducció al català: David Cuscó
© d’aquesta edició: Flâneur
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
