Henry David Thoreau (Concord, Massachusetts, 1817 - 1862) és un dels pensadors nord-americans que més profundament va estudiar les possibilitats d'eludir, a partir de la contemplació de la natura i l'ascetisme, l'esperit mercantil i institucional característic de la vida moderna. L'estiu del 1845 ho va deixar tot i se'n va anar a viure en una cabana als voltants del llac Walden, on es va estar dos anys. Als boscos, Thoreau va dur a la pràctica l'aforisme de Nietzsche segons el qual els únics pensaments que tenen valor són els que ens arriben mentre caminem. «Vaig anar als boscos perquè volia viure pausadament, afrontar només els fets essencials de la vida, i mirar si no podia aprendre el que m'havia d'ensenyar, per no descobrir, a l'hora de la mort, que no havia viscut», va escriure al seu famós Walden o la vida als boscos. L'editorial Flâneur, dins la col·lecció Fragments, ha publicat un recull dels passatges més importants de l'escriptor. Us n'oferim una tria de 14;
1. Cada aspecte de la natura ensenya que l'extinció d'una vida deixa espai per a una altra. (Journal, 24/10/1837).
2. La natura suporta la inspecció més minuciosa. Ens convida a situar la mirada al nivell de la fulla més petita i adoptar el punt de vista que un insecte té d'aquest pla. (íbid., 22/10/1839)
3. Mai no som prou visionaris per estar preparats pel que ens portarà la pròxima hora. (Paradise (to be) Regained, 1843)
4. Cal recordar que el preu d'una cosa és la quantitat de vida que demana a canvi, immediatament o a la llarga. (Journal, 06/07/1845).
5. Qui és capaç de calcular la collita que la natura dona als camps no treballats per l'home? (ibíd., tardor-hivern de 1845-1846)
6. La majoria d'homes no són més savis que un arbre o, més aviat, són com els arbres que, mal situats, només proporcionen fusta i fulles i cap fruit. (ibíd., tardor-hivern de 1845-1846)
7. Un home només pot interpretar l'experiència d'algú altre mitjançant la seva. (A Week on the Concord and Merrimack Rivers, 1849)
8. Fes el que ningú més pot fer per tu. No facis res més. (ibíd.)
9. La majoria de persones porten vides de desesperació silenciosa. El que anomenem resignació és desesperació confirmada. (Walden o la vida als boscos, 1854)
10. L'home que pensa o treballa sempre està sol, deixem-lo fer. La solitud no es mesura pels quilòmetres de distància que separen un home dels altres. (ibíd.)
11. Crida l'atenció amb quina facilitat i insensibilitat caiem en una ruta concreta, i hi trillem un camí fet a mida. (ibíd.)
12. Per molt mediocre que sigui la teva vida, afronta-la i viu-la; no la rebutgis ni la cobreixis d'insults. (ibíd.)
13. Cultiva la pobresa com si fos una herba aromàtica, com la sàlvia. No et preocupis gaire per obtenir coses noves, ja sigui roba o amics. (ibíd.)
14. Em temo que el qui camini per aquests camps d'aquí un segle no coneixerà el plaer de fer caure pomes de l'arbre. Ah, pobre, hi ha tants plaers que no coneixerà! (Les pomes silvestres, 1862).
Fragments
© Henry David Thoreau
Títol original:Ainsi parlait Henry David Thoreau
© Éditions Arfuyen
© de la traducció al català: David Cuscó, 2022
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
