El cantant, actor i productor de televisió Toni Cruz va néixer a Girona el 14 de juliol de 1946 i ha mort als 78 anys l'11 de juliol de 2025. De jove va viure a Canet de Mar, on va conèixer Josep Maria Mainat, amb qui compartia el plaer per la música. El 1968, amb Miquel Àngel Pasqual, van fundar La Trinca, un trio que va triomfar arreu del territori i que va ser la banda sonora de tota una generació. Us oferim l'actuació que La Trinca va fer al programa "No passa res": una bogeria de Festa Major amb Els Comediants, amb un públic que va desbordar el plató de TV3, i amb diables, correfocs i gegants.
Alegria, que és Festa Major!
Alegria, encetem la bota del racó!
Alegria, que és Festa Major!
Com cada any hem de matar el pollastre
i posar xampany dins el porró.
Apa, anem-hi, corre, vine, cuita,
calta i balla, canta la cançó.
Tiruliruliruli, tiruliruliruló!
Avui matem el capó!
Tiruliruliruli, tiruliruliruló!
Avui és Festa Major!
Treu-te la son de les orelles,
que som al peu del teu balcó.
Duem les galtes ben vermelles
de tant fregar amb aigua i sabó.
Avui tot vessa d'alegria,
au, belluguem tots el carpó.
I la passada ho anuncia,
que n'és la festa del nostre sant patró.
Passem per l'esplanada,
trenquem pel carrer Nou,
renoi, quina gentada,
tot és ple com un ou.
Anem tots nous de trinca,
no ens falta cap botó,
ens hem venut la finca
per poder fer el senyor.
Treu-te la son de les orelles,
que som al peu del teu balcó.
Duem les galtes ben vermelles
de tant fregar amb aigua i sabó.
Avui tot vessa d'alegria,
au, belluguem tots el carpó.
I la passada ho anuncia,
que n'és la festa del nostre sant patró.
L'alcalde va amb la vara,
tothom està per ell.
De tant que s'estarrufa,
no cap dins de la pell.
Des del portal de casa,
se'l miren tots cofois,
el sogre i la Tomassa,
que semblen dos bocois.
I vinga la música, i vinga la música.
Ai, sí que en saben aquests músics de tocar.
El nostre castell de focs,
ai, ves, quin soroll que fa.
Mira, quina colla de badocs,
és que mai no es cansen de guipar.
Quan s'enfilen els coets
més amunt del campanar,
de les boques surten uns xisclets:
Aaah! Aaah! Aaah!
Apaga el llum, aimada,
que et vull ensenyar uns jocs
que animin la vesprada,
vull dir el castell de focs.
Amb ombres tan nocturnes
tenim la vista als dits!
Quin foc! Quantes espurnes!
Ai, pobres dels vestits!
El nostre castell de focs,
ai, ves quin soroll que fa,
mira, quina colla de badocs,
és que mai no es cansen de guipar.
Quan s'enfilen els coets
més amunt del campanar,
de les boques surten uns xisclets:
Aaah! Aaah! Aaah!
El gegant del Pi, ara balla, ara balla,
el gegant del Pi, ara balla pel camí.
El gegant de la ciutat, ara balla, ara balla,
el gegant de la ciutat, ara balla pel terrat.
Qui té el cap petit, que se'n deixi cabellera,
qui té el cap petit, és perquè se li ha encongit.
La geganta que té pretensions
porta el vestit molt ben sorgit,
espardenyes amb cordons marrons
i un tros d'anell al dit.
El gegant la guaita i diu així: "estàs com per sucar-hi pa".
Encarrega de seguida un pis i es casaran demà.
Ara arriben els gegants, la delícia dels infants,
cap aquí, cap allà, la quitxalla cantarà.
El gegant del Pi, ara balla, ara balla,
el gegant del Pi, ara balla pel camí.
El gegant de Mataró, ara balla, ara balla,
el gegant de Mataró, ara balla pel balcó.
El qui té el cap gros, que se'n vagi a pela'l al zero,
el qui té el cap gros, és perquè n'hi sobra un tros.
Quan refila el cornetí,
es remou tot l'envelat,
doncs ja se sap què vol dir,
que el ball de rams ha arribat.
No em faré pas el distret,
com acostuma a fer algú,
content me'n gasto un duret,
i et compraré el ram per tu.
Guarda el ram que t'he donat,
com si fos el més flairós,
i ella et dirà que hem estat
avui molt juntets tots dos.
Ai, Maria, ai, Maria, que ets formosa,
tens les calces, tens les calces de setí.
Ai, Maria, que "ditxós" que jo seria,
ai, Maria, ai, Maria,
si ballessis sempre amb mi.
Ai, Maria, ai, Maria,
si et volguessis casar amb mi.
Passi-ho bé, passi-ho bé,
passi-ho bé i moltes gràcies,
passi-ho bé, passi-ho bé,
passi-ho bé i fins l'any que ve.
