Quan Maria de la Mar Bonet i Joan Manuel Serrat van ser investits doctors honoris causa per la Universitat de Barcelona, van cantar junts la Cançó de l’amor petit:
Jo tinc un amor petit
i llaminer
com un infant.
Un amor escadusser
que mossega l'esquer
i no s'empassa l'ham.
Jo tinc un amor rumbós,
vermell i sucós,
com una magrana.
Jo tinc un amor amic
que mata de gust
i que es mor de ganes.
Ni cec,
ni tràgic,
ni pactat.
Ni etern,
ni màgic,
ni llogat.
Rajant-me pels descosits,
tinc un amor petit,
tinc un amor petit.
Jo tinc un amor petit,
nou com el temps
de la saó.
Que es crema com l'encenall,
arriba a cavall
i s'enfila als balcons.
Jo tinc un amor company
que no duu records
ni deixa penyores.
Jo tinc un amor per tu
que es posa a ballar
quan li donen corda.