El cant dels ocells és una cançó tradicional catalana. Explica l'esplendor de la natura el dia del naixement del nen Jesús. Tot i que és una nadala, el violoncel·lista Pau Casals la va popularitzar tocant-la a l'inici dels seus concerts des de l'exili a partir del 1939. Us l'oferim cantada (cadascú a la seva manera i amb variacions de lletres) per Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Montserrat Caballé, Sílvia Pérez Cruz, Alosa i Joan Baez:
En veure despuntar
el major lluminar
en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant,
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa.
L'àguila imperial
se'n vola cel a dalt,
cantant amb melodia,
dient: Jesús és nat,
per treure'ns de pecat
i dar-nos alegria.
Respon-li lo pardal:
avui, nit de Nadal,
és nit de gran contento!
El verdum i el lluer
diuen cantant, també:
Oh, quina alegria sento!
Cantava el passarell:
oh, que hermós i que bell
és l'infant de Maria!
I li respon el tord:
vençuda n'és la mort,
ja naix la vida mia!
Refila el rossinyol:
és més bonic que el sol
més brillant que una estrella!
La cotxa i el bitxac
festegen al manyac
i a sa Mare donzella.
Cantava el reietó
per glòria del Senyor,
inflant amb biçarria;
el canari segueix:
llur música pareix
del Cel gran melodia.
Ja n'entra el cotoliu
dient: ocells veniu
a festejar l'aurora!
I lo merlot, xiulant,
anava festejant
a la més gran Senyora.
L'estiverola diu:
no és hivern ni estiu
sinó que és primavera;
puix que és nada una flor
que pertot dona olor
i omple la terra entera.
Cantava el francolí:
ocells qui vol venir
avui a trenc de dia
a veure el gran Senyor
amb sa gran resplendor
a dins d'una establia?
Ve cantant el puput:
eixa nit ha vingut
el Rei de més grandesa!
La tórtora i el colom
admiren a tothom
cantant sense tristesa.
Picots i borroners
volen entre els fruiters
cantant llurs alegries;
la guatlla i el cucut
de molt lluny han vingut
per contemplar el Messies.
Cantava la perdiu:
me'n vaig a fer lo niu
dins d'aquella establia,
per a veure l'Infant
com està tremolant
en braços de Maria.
La garsa, griva o gaig
diuen: ara ve el maig!
Respon la cadernera:
Tot arbre reverdeix,
tota branca floreix
com si fos primavera.
Xiuxiueja el pinsà:
glòria avui i demà;
sento gran alegria
de veure el diamant
tan hermós i brillant
als braços de Maria.
El xot i el mussol
al veure eixir el sol
confosos se retiren.
El gamarús i el duc
diuen: Mirar no puc;
tals resplendors m'admiren!
