Sangtraït
El pianista Joan-Pau Chaves signa el disc Cançons de fi de segle, una revisió en clau pianística i de concepte minimalista de la banda sonora del nostre país centrada en els darrers 15 anys del segle XX. Hi trobem cançons com S'ha acabat, Boig per tu, L'Empordà, o la que us presentem, El vol de l'home ocell: "És un bon exemple de com un grapat de bones cançons van esdevenir la banda sonora de la nostra adolescència." Us convidem a escoltar aquest himne totalment despullat, que vetlla per un objectiu: "Arribar a l'essència per trobar la freqüència adequada que faci que la gent reconegui aquesta música com una obra valuosa".
Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.
La gent se'l mirava, nena,
no t'ho pots imaginar,
els cabells li tapaven la cara,
tenia lleuger el caminar.
Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.
Això no és cap joc,
deixeu-me volar.
Jo soc lliure de fer el que vulgui,
no em traieu la llibertat.
El cel és un somni,
on ell hi vol arribar,
els núvols, les seves muntanyes;
el sol, l'horitzó llunyà.
Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.
Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.
El cel és un somni,
no se'l pot fer esperar,
els núvols, les seves muntanyes;
el sol, l'horitzó llunyà.
Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.
