Al disc Ànima, Sopa de Cabra compta amb la col·laboració de diversos artistes, com la de Xarim Aresté. Us oferim, d'una banda, la cançó que canten plegats, En un segon, i d'altra banda, el pòdcast en què reflexionen plegats.
El vent barreja la carn i l’esperit,
les línies a les mans no tenen fi.
A contracor la vida s’accelera,
en un segon tot es fon,
en un segon tot es mou.
S’han aturat separant-se de l’estol,
que segueix sense ells
fins que no és més que un punt a l’horitzó.
Només en el silenci cap tota la veritat,
en el fons és en va,
en el fons és en va.
En un segon tot es mou.
Els confins amagats sota el mar, soterrats,
confonen els colors, també els més brillants de tots.
I jo mirant fixament cap a un altre cantó,
on la bellesa del món s’emporta tot el que
en el fons és en va,
en el fons és en va.
En un segon tot es mou.
Tornen a cantar a la plana els grills,
van perdent la veu, se'n va l’estiu.
Un altre cop, la vida s’accelera,
i perdem junts el control,
i la mort perd la drecera,
embarrant-se atrapada,
dalt de tot del cim més alt,
ben d’esquena al vent del nord,
vigilant el propi cor,
camuflada en vells llençols.
Però res no suggereix
que la pedra toqui fons.
En un segon pots sentir
la fi del món.
