Eduard Gener (Solsona, 1985) ha publicat el seu sisè disc, Cardener (Jezz, 2026). Tal com diu: "És el riu on la rumba, el calipso i la bossa es mesclen amb el swing i la cançó. Són nou cançons de cafè, tertúlia i província". I és que el riu que parteix pel mig el Solsonès és el fil conductor d’un recull de cançons negres on la guitarra espanyola aporta una sonoritat nova al catàleg del músic solsoní, més propera al Mediterrani. La portada és obra de Marta Ricart i està feta amb aigua i pigments extrets del riu Cardener. Gener presentarà aquest disc el 7 de març a les 19.30 h al Teatre la Fàbrica de Barcelona (dins del festival Barnasants), i el 5 de juny, a Solsona. Us n'oferim una de les cançons:
Dansa una batxata d’estiu,
el lliri a la voreta del riu.
Violeta m’acaricia el cabell,
dibuixa un mapamundi a la pell.
La pinassa a mig onejar,
està de dol a mitja bandera.
Violeta diu tot sospirant:
“No enyoris aquells dies que no tornaran”.
Carinyo, t’estimo, ho vull tot de tu,
soc feliç amb tu fins al mar.
On el seu blau intens agita els meus pensaments,
soc feliç amb tu fins al mar.
Violeta no canviaria mai
l’argila vermella per l’havanera i el blau.
És una flor, pregunta-ho als pins,
té cor el clavat terra en dins.
No li interessa el cel xinès,
ni les olors exòtiques de Marràqueix.
Diumenge em fa pujar dalt d’un serrat
per veure els cotxes baixar a Barcelona i diu:
Carinyo, t’estimo, ho vull tot de tu,
soc feliç amb tu fins al mar.
On el seu blau intens agita els meus pensaments,
soc feliç amb tu fins al mar.
Si un dia marxés d’aquí,
en la solitud, segur la sentiria dir així:
Carinyo, t’estimo, ho vull tot de tu,
soc feliç amb tu fins al mar.
On el seu blau intens agita els meus pensaments,
soc feliç amb tu fins al mar.
