La cantant i pianista Gemma Humet (Terrassa, 1988) ha homenatjat Violeta Parra (San Carlos, 1917 - Santiago de Xile, 1967) dedicant-li l'espectacle Gràcies a la vida. "Aquest projecte va néixer gràcies al festival Barnasants, que em va proposar submergir-me en l’obra de Violeta Parra. De seguida vaig sentir que era un repte i un regal: posar veu i piano a unes cançons que són història viva, i alhora reinterpretar-les des del meu present. Per donar-li cos i ànima he tingut la sort de comptar amb la direcció escènica de Lluís Danés, que ha sabut crear un univers on música, imatge i emoció dialoguen en profunditat. Amb Gràcies a la vida m’endinso en l’univers de Violeta: una artista que va cantar l’amor, la identitat, el compromís social i també la mort amb una força que encara ens commou. Moltes de les seves cançons les presento per primera vegada traduïdes al català, establint un pont entre cultures i generacions." Us convidem a anar al concert que oferirà el diumenge 5 d'octubre a les 19.00 al Teatre Principal d'Arenys de Mar i us oferim la versió catalana que ha fet de Gracias a la vida, així com l'original cantada per Violeta Parra i Mercedes Sosa. Tal com diu Humet, "És la cançó que ho abraça tot: escrita poc abans de la seva mort, no és només un himne d’agraïment, sinó una declaració d’amor a l’existència, amb totes les seves llums i ombres. Quan la canto, em connecta amb la part més essencial de la vida: la bellesa que pot néixer fins i tot del dolor."
Gràcies a la vida, tot m'ho ha donat ella,
em va donar dos fars que m'acompanyen,
que em fan descobrir el món ple de llums i ombres,
i damunt dels núvols un cel ple d'estrelles,
i, entre la gentada, l'home a qui estimava.
Gràcies a la vida, tot m'ho ha donat ella,
m'ha donat l'oïda que tot ho abasta,
grava nit i dia els ocells que canten,
martells i udols i llamps i trons i tempestes,
i la veu tan tendra d'aquell a qui jo estimava.
Gràcies a la vida, tot m'ho ha donat ella,
m'ha donat el sol i l'abecederari,
també les paraules que penso i declaro,
mare, amic, germà i la llum que m'encamina
a seguir l'ànima d'aquell a qui jo estimo.
Gràcies a la vida, tot m'ho ha donat ella,
m'ha donat les passes dels meus peus que es cansen,
amb ells caminava per ciutats i platges,
per deserts, bassals, per rius, per camps i muntanyes,
per casa teva, el carrer i la teva abraçada.
Gràcies a la vida, tot m'ho ha donat ella,
em va donar un cor que sempre m'esclata,
quan miro el fruit del cervell de l'home,
quan veig la distància entre el ric i el pobre,
quan miro al fons de la teva mirada clara.
Gràcies a la vida, tot m'ho ha donat ella,
m'ha donat el riure i el plor que m'esquerda,
així jo destrio l'amor de la pena,
els dos elements que fan néixer el meu cant,
i aquest cant vostre que és el meu mateix cant,
i el cant de tothom que és el meu mateix cant.
Gracias a la vida, que me ha dado tanto,
me dio dos luceros que cuando los abro
perfecto distingo lo negro del blanco,
y en el alto cielo su fondo estrellado,
y en las multitudes el hombre que yo amo.
Gracias a la vida, que me ha dado tanto,
me ha dado el oído que en todo su ancho
graba noche y día grillos y canarios,
martillos, turbinas, ladridos, chubascos,
y la voz tan tierna de mi bien amado.
Gracias a la vida que me ha dado tanto,
me ha dado el sonido y el abecedario,
con él las palabras que pienso y declaro:
madre, amigo, hermano y luz alumbrando
la ruta del alma del que estoy amando.
Gracias a la vida, que me ha dado tanto,
me ha dado la marcha de mis pies cansados,
con ellos anduve ciudades y charcos,
playas y desiertos, montañas y llanos,
y la casa tuya, tu calle y tu patio.
Gracias a la vida, que me ha dado tanto,
me dio el corazón, que agita su marco,
cuando miro el fruto del cerebro humano,
cuando miro el bueno tan lejos del malo,
cuando miro el fondo de tus ojos claros.
Gracias a la vida, que me ha dado tanto,
me ha dado la risa y me ha dado el llanto,
así yo distingo dicha de quebranto,
los dos materiales que forman mi canto,
y el canto de ustedes, que es el mismo canto,
y el canto de todos, que es mi propio canto.
Gracias a la vida, que me ha dado tanto.
