La Ludwig Band ha publicat una nova cançó i sona així:
És veritat que vaig prometre't que aniria amb tu a l'abisme,
és veritat que vaig jurar-te fer de cor l'últim esforç
per refer la nostra vida, per mirar de ser millors,
i he pensat tants cops d'escriure't i enviar-te molts records.
Però ha plogut des de llavors.
Hi ha dies que t'enyoro, creu-me que ara encara em passa,
i he provat de tornar a casa seguint les marques dels pins,
cap a les nits a la platja, cap als somnis transalpins,
cap als talls de pa amb formatge regats amb els millors vins.
Però ha plogut des de llavors i no hi ha rastre dels camins.
Quants cops m'han sorprès les passes pels carrers per on passàvem,
quants cops he mirat enrere i he caigut en els vells trucs
de jurar que t'estimava, de dir "ho faig tant bé com puc",
de per sempre, de marcar-me el que de tu encara duc.
Però ha plogut des de llavors i he trobat nou aixopluc.
Però ha plogut des de llavors i he trobat nou aixopluc.
Li vaig oferir un paraigües i em va dir que no el volia,
que estava tan encantada amb aquell plany de fi d'estiu,
i no quedaven paraules per preguntar com et dius,
com recordo aquelles tardes, mai no m'he sentit tan viu.
Però ha plogut des de llavors i tot s'ho emportat el riu.
Però ha plogut des de llavors i tot s'ho emportat el riu.
