Estudiants de català de deu universitats italianes (com les de Roma, Milà, Siena, Nàpols o Torí) han traduït a l'italià l'obra Mar i cel. Els actors de l'obra de Dagoll Dagom, en saber-ho, han volgut sorprendre'ls, s'han après la traducció italiana de l'Himne dels pirates i l'han cantada en el mític vaixell.
Aquesta iniciativa forma part de les activitats que l'Institut Ramon Llull impulsa arreu del món per impulsar el català. La coordinació de la traducció ha anat a càrrec d'Isabel Turull (de la Università degli Studi di Roma "La Sapienza") i d'Emanuela Forgetta (de la Università degli Studi Suor Orsola Benincasa de Nàpols).
Il mare è un deserto d’acqua
non ha sentieri né segnal;
il mare è un deserto d’onde,
una lotta sorda e total;
è il mar la nostra terra ferma
qui ancorati nel vento viviam.
Le vele si alzeran’,
il mar ci spingerà
come un cavallo al galoppo sulle onde.
Il sole è il signor del giorno,
la luna - dell’oscurità,
ma dorme nelle nostre vele
e al mattin’ non si vuole svegliar’;
poi diventa la nostra bandiera
e il sóle fa cédere e fuggir.
Le vele si alzeran’,
il mar ci spingerà
come un cavallo al galoppo sulle onde.
Il mare sarà tutto nostro
siamo signori e re del mar;
sotto il vessillo della luna
che sempre ci fa trionfar’
ma per loro nessuna clemenza,
questa è la vittoria di Allah.
Le vele si alzeran’,
il mar ci spingerà
come un cavallo al galoppo sulle onde.
E arriverà il giorno di gloria
non ci saranno più cristian’
e canteremo la vittoria
dei fedeli fratelli musulman’.
Questo mare allora sarà nostro
sarà il mare protetto da Allah.
Le vele si alzeran’,
il mar ci spingerà
come un cavallo al galoppo sulle onde.
El mar és com un desert d'aigua,
no té camins ni té senyals;
el mar és un desert d'onades,
una lluita sorda i constant.
És el mar la nostra terra ferma
on vivim arrelats en el vent.
Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.
El sol és el senyor del dia,
la lluna és reina de la nit;
però la reina ens dorm a les veles
i al matí no es pot amagar.
Aleshores ens fa de bandera
i el sol vol fer-se enrere i fugir.
Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.
El mar serà tot per nosaltres,
ja som senyors i reis del mar;
tots voldran fugir de la lluna
que flameja al nostre estendard.
Però per a ells no hi haurà pietat,
perquè Al·là ens ha volgut triomfants.
Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.
I arribarà el dia de glòria,
quan ja no quedin cristians,
que cantarem la gran victòria
dels fidels valents fills d'Al·là.
I aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans.
Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.
