Llença el davantal a l'aire
i se'n va cridant a casa.
Baixa, amor meu.
Baixa, amor meu,
que ja ens tocava.
Surt volant el tap del cava,
i tothom s'abraça a taula.
Baixa, amor meu.
Baixa, amor meu,
que això s'acaba.
S'acaben les hores que mai no acaben,
els dies que despertàvem
temptats de deixar-ho estar,
és com si tot tornés a lloc de cop.
Una dona gran recorda
haver viscut la gran eufòria.
Baixa, amor meu.
Baixa, amor meu,
la vida és nostra.
S'acaben les hores que mai no acaben,
els dies que despertàvem
temptats de deixar-ho estar,
és com si tot tornés a lloc de cop.
