A la ciutat de Lleida
n'hi ha una presó,
de presos mai n'hi manquen,
petita, bonica,
senyor governador,
lireta liró.
Tots els homes que hi viuen
han escrit una cançó,
una cançó senzilla,
petita, bonica,
de ràbia i d'amor,
lireta liró.
El carceller se l'escolta
de dalt del mirador,
cada vers, cada estrofa,
petita, bonica,
es més gran son rancor,
lireta liró.
Els presos se n'adonen
i ja canten molt més fort,
el carceller té una arma,
petita, bonica,
ells tenen la cançó,
lireta liró.
Canteu, canteu, bons presos,
canteu-ne la cançó
contra la pau armada,
petita, bonica,
la llei de l'invasor,
lireta liró.
Per què brameu, sapastres?
De què ve tant soroll?
Que us falta menjar o beure,
petita, bonica,
us quitem la ració,
lireta liró.
No ens falta menjar i beure,
senyor governador,
lo que ens falta ho tindrem
petita, bonica,
les claus de la presó,
lireta liró.
