Els Pets van fer el seu primer concert la nit de Nadal de 1985 a Constantí. Des de llavors ens han regalat cançons com aquesta:
Per la finestra un sol assassí
m'informa cruel que són vora les dotze,
suposo que ahir m'ho vaig passar bé.
Entre roba bruta i estossegant
em sento esvaït, però mirant a la nevera
ja sé que puc dinar: pernil dolç florit.
D'aquí un quart
ja farà un quart que estic arribant tard
al treball que em dona els quartos
per poder dir un altre any:
que soc massa jove per fer-me gran,
no puc fer-hi res, serà això,
massa jove per fer-me gran,
però això ho cura el temps,
suposo que ho cura el temps.
Aquest cap de setmana em toca fitxar
al poble d'on vinc on encara no entenen
perquè vaig marxar d'aquell lloc tan feliç.
Vells amics i antigues núvies empenyent cotxets
em diran que quan em caso i jo somrient
diré que soc massa jove per fer-me gran,
no hi puc fer-hi res, serà això.
Massa jove per fer-me gran,
però això ho cura el temps,
suposo que ho cura el temps.
Vells amics i antigues núvies empenyent cotxets
em diran que quan em caso i jo somrient
diré que soc massa jove per fer-me gran,
no hi puc fer-hi res, serà això.
Massa jove per fer-me gran,
però això ho cura el temps,
suposo que ho cura el temps.
Serà que soc massa jove per fer-me gran,
suposo que massa jove per fer-me gran,
senyal que soc massa jove per fer-me gran,
senyal que soc massa jove per fer-me gran.
