"Hem fet una cançó estiuenca d'un triangle amorós". Així ha anunciat la Ludwig Band el tema que acaben d'estrenar:
De cop tot m’ha fet posar tan trist i
tot se m’ha fet tan feliç de sobte,
tot deu ser perquè t’he vist i si t’he vist
lo demés què importa.
I ara el món em sembla tan bonic i
la meva pobra vida tan torta.
Ai, ai, ai,
perquè no era l’hora, no estava previst
que l’amor d’imprevist em truqués a la porta.
I he deixat que entri amb força, que inundi la casa,
i que faci volar amunt els ocells,
perquè els miris com giren i et faci amb el dit
piruetes a dintre del palmell,
fins que oblidis que has de tornar a casa de nit
i que avui potser no tenim remei.
Però no em facis cas
perquè els dos ja sabem que estaràs
millor amb ell.
Ja veus com porto la meva vida,
que soc un burro, un immadur i un vago,
te n’aniràs amb el noi que t’estima
o el que s’ofega amb el penúltim trago.
No vull que em miris amb els ulls que em mires,
no vull que tot això se’ns posi raro.
Ai, ai, ai,
què faré amb aquests llaços que ens tenen lligats,
si l’amor ha arribat, jo li obriré els dos braços.
Per poder abraçar amb força tot aquest neguit
que sé que alguna nit t’inunda el cervell,
perquè em diguis rient que només som amics
mentre em busques els ulls entre el serrell.
I parlem en el nostre llenguatge prohibit
que parlem sense parlar i t’entendré,
i sé que m’entendràs
però els dos entendrem que estaràs
millor amb ell.
Ai, ai, ai,
i ara és tot tan perfecte i tan equivocat,
quan l’amor ha arribat, jo li he obert la finestra.
I he deixat que entri a casa, que assequi la roba,
i que ens faci remolins als cabells
perquè estiguis tranquil·la i et pugui llegir
un futur a les línies del palmell,
que ens expliqui que avui serà la nostra nit,
i que som així, no tenim remei,
però deixa’m anar el braç
perquè els dos ja hem entès que estaràs
millor amb ell.
