"Els processos de despreniment de la memòria causen un dolor incalculable als qui viuen de prop la malaltia d'Alzheimer. Amb l'arrel plantada en aquests paisatges dels dubtes i la impotència, he volgut cantar part d'aquest univers emocional, per trobar-li l'únic sentit real i radical que li sé veure a la creació artística, que és el de l'acompanyament. Desitjo que us pugui arribar a abrigar." Quan no abrigui el món és una de les cançons que podem trobar a Memòria, el disc de Cesk Freixas que podeu comprar aquí.
Una gran tela d'aranya
t'ha estat envoltant molt temps,
t'ha robat les abraçades,
se t'ha endut lluny, com el vent.
Invisible, com les trampes,
m'ha ferit a mi també,
sense poder acomiadar-me
se t'emporta lentament.
Et dono un cel clar d'esperança,
el lloc més gran per retrobar-te,
que tinc més besos que paraules.
Et dono les mans, et dono el meu cor,
la meva calor quan no abrigui aquest món,
t'enyoro i t'abraço, et dono els records,
seré la claror que fa fora les pors.
Quan et tinc al meu costat
em pregunto si tu em sents,
tens l'hivern al teu esguard,
d'horitzons subtils desfets.
Puc convidar-te a ballar?
Pots escapar del no-res?
Potser t'ho puc dir cantant,
pots sentir la meva veu?
